Eurovegas, quin model territorial? resum del debat

Dimarts 27 va tenir lloc una sessió de debat amb el títol “Eurovegas, quin model territorial?”, organitzada pel Col·legi de Geògrafs a Catalunya i l’Associació Professional de Geògrafs a Catalunya. Dues entitats de la nostra plataforma van participar amb dos ponents.

     Introducció a la xerrada-debat

L’anunci de la possible implantació d’un complex de casinos, hotels i centres de convencions, l’anomenat Eurovegas, ha desfermat un seguit d’opinions, d’especulacions i de preguntes. Ràpidament es formen opinions favorables i contràries, en funció de múltiples raons. Des de les que ho consideren a partir de la seva posició envers el joc, fins a la discussió sobre les exempcions legals que exigeix el promotor del complex. Hi ha, però, un aspecte que resulta d’especial interès per als geògrafs i les geògrafes, que és l’evident impacte territorial que pot suposar aquest projecte. Amb unes previsions d’ocupació entre 200 i 800 ha, i la voluntat d’instal·lar-se preferentment a l’àmbit metropolità de Barcelona, és indubtable que tindria repercussions sobre el teixit urbà metropolità, sobre el medi ambient, sobre la mobilitat o sobre el model turístic català. És per aquest motiu que el Col·legi de Geògrafs a Catalunya i l’Associació de Geògrafs Professionals van decidir organitzar aquesta taula rodona per a debatre el model territorial que pot suposar la implantació d’Eurovegas.

Moderava la taula rodona Helena Cruz Gallach, professora d’Ordenació del Territori de la Universitat Autònoma de Barcelona. Fem un resum de les intervencions del convidats:

Aquesta intervenció va ser la més aparentment receptiva al projecte Eurovegas, argumentada essencialment des d’un punt de vista del reclam turístic o “ancora” del macrocomplex. Així, s’equiparava amb altres resorts com Port Aventura o Eurodisney. Comentava en Jose A. que es una alternativa de turisme tan vàlida i compatible amb el model que fa servir el patrimoni cultural o natural per atraure visitants.

També explicava el Dr. Donaire que només el 10% de la gent que va a Las Vegas diu que es per jugar, tot i que el 90% juga (unos 80 dolars de mitjana).

Va reconèixer que aquest projecte no implicava una bona estructuració territorial, per concentrar l’activitat econòmica a l’àrea metropolitana.

  • Pere Suau Sánchez, geògraf i membre del col·lectiu LaTramaUrbana

Després d’explicar en què consisteixen els conceptes de model territorial, planificació territorial i quina relació tenen amb el desenvolupament econòmic, el Dr. Suau va explicar quines escletxes existeixen, en el marc nova Llei d’Urbanisme (part de la Llei Òmnibus, aprovada aquest 2012) per a implantar un complex d’aquestes característiques. Així, va remarcar que la nova Llei permet a la Generalitat redactar i executar el Plans Directors Urbanístics, en sectors d’interès supramunicipal (Article 6 de la Llei 3/2012) sense comptar amb els municipis en base a justificacions arbitraries com la rellevància social, socioeconòmica o la singularitat (Article 19). Aquests, sense el diàleg amb els municipis, poden esdevenir un calaix de sastre. Això dota al Govern de màniga ampla per a fer i desfer sense necessitat de diàleg, per exemple en casos com el que ens ocupa (parlant sobretot del Parc Agrari). Tot i això, va remarcar que la implantació d’un complex només es podria realitzar amb una modificació del Pla Territorial Metropolità de Barcelona, el qual qualifica el sòl del Parc Agrari com a Espai de protecció especial i jurídica supramunicipal.

Va alertar de propostes com aquesta, on prevalen la por i la urgència, les quals no permeten fer un ús dels recursos econòmics limitats de la manera més adequada per afrontar els reptes que presenta la societat a llarg termini. Des d’una perspectiva més àmplia, va denunciar que mentre es realitzen propostes com la d’Eurovegas, s’estava produint una fuga de cervells sense precedents, la economia del coneixement en contraposició a la “economia del cubata”.

  • Lluís Xavier Toldrà, vicesecretari de DEPANA (Lliga per a la defensa del patrimoni natural)

En Lluís va començant la seva intervenció parlant del treball que ha fet Depana des de fa 30 anys al Delta del Llobregat, i va recordar que les grans modificacions del delta amb el famós Pla Delta van ser planificades allavors. Es lamentava que rere tots aquests anys no s’havia aconseguit donar a conèixer el Delta a la ciutadania. I la raó es per que la perfecció que te la gent és el que en realitat ha sigut la plana deltaica: un solar on ficar totes les infraestructures que necessitava Barcelona.

Així, l’ampliació del aeroport va forçar la única excepció que s’ha fet a l’Estat espanyol a una normativa europea, per motius de “imperiosa necessitat”.

Un altre fet preocupant és que mentre els nostres fills s’eduquen en el Delta (milers d’escolars a l’any), els adults en tenen un gran desconeiximent.

El que està clar és que el Delta ja ha perdut gran part del seu territori per les infraestructures i serveis de Barcelona i no en pot sacrificar ni un pam més.

En Lluís va completar aquest punt de vista, reivindicant el paper dels pagesos com grans “coneixedors del territori”. Va explicar la seva lluita durant molts anys per la creació del Parc Agrari del Baix Llobregat, una figura de protecció ambiental per a un espai agrícola, única en el mon. També va preguntar-se on està avui la esquerra que també va ajudar a la seva implantació.

Va mostrar en la seva presentació, un motaje en que es superposaben 800 Ha del Parc Agrari en distintes ciutats catalans, la majoria quedaven soterrades, per visualitzar el que realment implicarien les dimensions del projecte (veure sequència aqu.

Va comparar un proyecte així amb trencar un ou al mig del territori: es irreversible.

      Preguntes i debat

Al final de la primera ronda, els quatre convidats van fer una segona exposició per ampliar la informació i afegir comentaris als altres participants.

La xerrada va acabar amb un debat obert al públic. Malgrat que la convocatòria estava més centrada en el problema terriotirial d’aquest mega-projecte, la gran preocupació dels presents era l’encaix en la economia local, el impacte sobre la pagesia, i el medi ambient.

Destaquem molt positiva l’actitud proactiva dels participants en preguntar els seus dubtes als ponents i generar debat, fins i tot, entrant en temes controvertits com la ubicació (hi havia gent que ho acceptaria a Madrid). Està clar que la ciutadania el que necessita es informació, transparència i el que demana amb tot el dret és participació en temes que els hi afecten directament.

Aquesta taula rodona, organitzada pel Col·legi de Geògrafs, és possiblement un dels pocs espais que s’han trobar per fer-ho. La opacitat deliberada del Govern tant a Madrid com a Catalunya ha estat denunciada sistemàticament. Declaracions com les de Artur Mas dient que aquests temes s’han de portat “amb la màxima discreció” són com a mínim preocupants en una societat plural i madura com la nostra i es podrien qualificar d’antidemocràtiques.

    Per saber-ne més

Editorial #2: EuroVegas (I) – LearningfromLasVegas, algunsmitessobreeldesenludopamentlocal, La Trama Urbana

ComunicatdelaUniódePagesosendefensadelDeltaielParcAgraridelBaix Llobregat

Nota de Premsa de DEPANA: No volem “Las Vegas” a Catalunya!

 

Donem les gràcies a Nahuel Osorio per l’ajuda amb la redacció i als ponents que han revisat i contribuït a aquesta síntesi de la jornada.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: