Eurovegas: parc temàtic del neoliberalisme

Per Sara González, professora de Geografia de la Universitat de Leeds (Regne Unit)

Assaig sobre les implicacions urbanístiques del model Las Vegas i el seu encaix al nostre territori.

La perpetuació d’un model caduc

El megaprojecte Eurovegas de casinos, camps de golf, hotels i centres de convencions que el magnat americà Sheldon Adelson proposa portar a Espanya no és una aberració inaudita, sinó un més en la saga de megaprojectes que Espanya ha col·leccionat en els últims anys i que són la punta de l’iceberg del model econòmic que ens va portar a la crisi en primer lloc.

Es tracta de l’urbanisme del megaprojecte o del pelotazo, forma part del repertori més ampli del neoliberalisme, un conjunt d’idees sobre com organitzar l’economia que ha marcat als governs occidentals des dels anys 70.

La idea clau del neoliberalisme és que el lliure mercat és la millor forma d’organitzar l’economia i la societat, és a dir, des de l’Educació a la Sanitat, tot s’ha de deixar en mans de la iniciativa privada. Qualsevol restricció al lliure intercanvi (llegeixi’s controls socials sobre el mercat) ha de desmantellar-se d’acord al pensament únic: la maximització del benefici i el creixement econòmic sense límits.

Aquesta lògica neoliberal crea sistemàticament disparitats socials i econòmiques; els rics són cada cop més rics augmentant l’esquerda social a Occident i entre Nord i Sud (de la mà de la seva germana la globalització) i té conseqüències ambientals irreparables (“no es pot créixer infinitament en un planeta finit”).

Com s’aplica la ideologia del neoliberalisme a l’urbanisme?

Segons totes les informacions que van arribant sobre el comunament conegut com Eurovegas, aquest serà un altre parc temàtic més del neoliberalisme. Veurem com es concreten els trets de l’urbanisme neoliberal a través d’aquest model.

Sabem que el magnat Sheldon Adelson és un fervent defensor del lliure mercat. Ara mateix sufraga amb milions de dòlars als candidats més reaccionaris de les primàries nord-americanes i és conegut per finançar fundacions que promouen la ideologia del lliure mercat. Normal llavors que els polítics del PP o de CiU es trobin a gust en la seva companyia. Com deia una pancarta en una de les manifestacions en contra del projecte: “Eurovegas prefigura el país que el PP busca”.

Una condició clau del projecte neoliberal és l’abaratiment del cost de treball, que és una rèmora per al benefici empresarial. No ens sorprèn llavors que una de les raons per les quals Adelson confessa haver triat Espanya és pel seu alt nivell de desocupació que fa a les autoritats més dòcils a rebaixar les condicions laborals i als treballadors a acceptar sous mes baixos. Sabem també que Sheldon Adelson té una especial antipatia pels sindicats. El seu casino a las Vegas és l’únic en el qual no es permet als treballadors/es estar afiliats al sindicat Culinary 226 que agrupa a la majoria dels treballadors a Las Vegas. Per al seu complex a Espanya, Adelson ja ha especificat que s’hauria de canviar l’Estatut dels Treballadors (a la baixa, clar). Tot augura a unes condicions de treball que deixen molt a desitjar.

El lliure mercat per a uns pocs?

La competició entre ciutats i regions per atreure inversions externes també és un símptoma típic de l’urbanisme neoliberal; és el que estem veient entre Madrid i Barcelona. La ciutats s’enreden en una “carrera a la baixa” (race to the bottom) on es competeix per oferir condicions cada cop més atractives per a l’empresa externa, rebaixant els estàndards medi ambientals, laborals o fiscals. El que importa és oferir el millor “clima empresarial” possible. Assistim a una espècie d’espectacle de la subhasta a la baixa de les ciutats.

Aquests mega-projectes neoliberals solen aterrar com a paracaigudistes, s’imposen i tenen poc arrelament positiu al territori. Eurovegas representa un model d’extracció de recursos i riquesa amb dubtoses contrapartides. Els números de creació d’ocupació que les autoritats han anunciat ja han estat qüestionats per les plataformes ciutadanes que s’oposen al projecte (per exemple, Adelson té a 36.000 directament emprats en tots els seus complexos de tres ciutats del món mentre que pel Las Vegas cañí s’està parlant 200.000 llocs).

Però hi ha més. Els defensors/es del projecte també han intentat rentar la cara al megaprojecte dient que Eurovegas serà més aviat un complex d’oci amb èmfasi en les convencions i els ressorts esportius, i que els casinos suposaran tan sols el 3% de la superfície del complex. No obstant això, en el model d’empresa d’Adelson, està clar que el negoci del casino és el motor econòmic. A Las Vegas, Adelson es va especialitzar en incorporar centres de convencions, però els hotels i convencions no són més que una estratègia més per retenir a quants més possibles jugadors/es prop de les taules de joc. I si estudiem l’informe anual de l’empresa trobem que el 75% dels ingressos provenen del joc.

Es ven així com una espècie de gran centre de l’oci on les milers d’escurabutxaques en línea o els casinos amb forma de rèpliques de monuments són un atractiu turístic: s’argumenta per exemple que en las Vegas només el 13% diu (reconeix) anar a jugar; però no obstant això el 87% ho fa, la qual cosa llença per terra la idea del reclam turístic. Un altre model d’oci i turisme és possible.

A Macau per exemple Adelson ha fet una rèplica més de Venècia

Pocs beneficis per a un territori molt castigat per l’urbanisme salvatge

Els polítics diuen que aquest projecte podria solucionar la desocupació en les àrees on se situï però el fet que Adelson ha demanat que es canviï la Llei d’Estrangeria ens dóna ja la clau que molts treballadors/es s’importaran de l’estranger (amb tot el respecte als i les immigrants), amb pitjors condicions laborals i allotjats en complexos residencials desconnectats del territori (Adelson ha dit que construiran habitatges, però, per a qui, si els treballadors/es locals ja tenen casa?). I a més, hi ha estudis que alerten de l’addicció dels propis treballadors/es de casinos al joc.

A tots aquests mites i mitges veritats cal afegir el que alguna cosa així ens va a treure de la crisi. Aquests dies hem d’escoltar com alguns es lamenten perquè Eurodisney no es va quedar a Catalunya. Però davant una afirmació d’aquest tipus cal preguntar-se: “Hauria evitat Eurodisney la crisi per la qual passa la societat catalana?”. La crisi actual afecta a petites i mitjanes empreses, que no es van a veure precisament beneficiades per Eurovegas (els visitants del complex ho faran en detriment d’altres establiments); un megaprojecte autoreferencial que busca oferir tots els serveis dins de les seves fronteres. És a dir, un parc temàtic de la succió i extracció de riquesa a les mans de molt pocs.

A més, encara que no tingués cap “però” a nivell socioeconòmic, es tracta un urbanisme ja no poc sostenible, si nó anti-sostenible. A Espanya i sobretot en comunitats com Madrid i Catalunya ja hi ha hagut un sobre-desenvolupament urbanístic, construcció descontrolada d’habitatges, centres comercials, aeroports, etc. que generen suburbanització, més carreteres i més viatges en transport privat (veure informe de Greepeace “Destrucción a toda costa”). En qualsevol de les dues ubicacions (Madrid o Barcelona) Eurovegas empitjoraria aquestes condicions. I cal afegir que Adelson ha demanat que les connexions de transport amb el complex serien pagades per les autoritats espanyoles. És a dir les infraestructures necessàries per a aquest projecte privat, pagades amb diners públics.

Marina d’Or és un exemple d’urbanisme descontrolat, poc integrat i especulatiu

La porta de darrere dels casinos…

Poc s’ha parlat de l’impacte mediambiental del projecte. Independentment del lloc de destinació (que pot tenir uns determinats valors mediambientals) la petjada per se, d’un projecte d’aquestes característiques seria enorme, des de la seva construcció (el ciment és una de les indústries més contaminants) fins a l’augment de les emissions de CO2 pels desplaçaments aeris dels possibles visitants que arriben amb avió d’altres parts del món, o la pèrdua de zones agrícoles, embornals de carboni. Qui es farà responsable de l’impacte mediambiental?

Sembla que les autoritats espanyoles, o sigui, tots, perquè Adelson ja ha demanat que es cobreixi el 100% de les seves inversions en millora mediambiental per 5 anys. I per descomptat els veïns/es de la zona, que patiran el que ningú els compensarà: contaminació acústica i atmosfèrica (pel tràfic aeri), contaminació lumínica (Las Vegas és la ciutat que mai dorm), pèrdua de zones verdes, etc..

Eurovegas no pot ser la solució a la crisi: representa precisament la clau del problema. L’urbanisme neoliberal no és més que l’altra cara de l‘urbanisme de l’austeritat (desnonaments, habitatges buits i inaccessibles, retallades de serveis, etc.) que milers de ciutadans d’Espanya i la resta d’Europa estan sofrint. Megaprojectes com Eurovegas estan basats en l’especulació immobiliària i l’espiral de deute financer (implica més endeutament, Adelson ha demanat al govern espanyol que li avali un crèdit millonari): en resum, tots els ingredients del còctel fatal que han portat a Europa al desastre neoliberal sense sortida previsible.

No a Eurovegas – ni a Barcelona ni a Madrid

Agraïm a Raquel Albiol el suport editorial.

Comments
2 Responses to “Eurovegas: parc temàtic del neoliberalisme”
  1. moniliformis escrigué:

    T’escric des de la “Zona 0” del model urbanístic neoliberal; la costa sud del País Valencià. No puc estar mes d’acord en el que dius i done total suport a les teues paraules. El liberalisme ens porta la destrucció del territori, i el que es pitjor, de la dignitat de les persones.

Trackbacks
Check out what others are saying...
  1. […] Editorial #3: EuroVegas (II) – La nova (des)planificació territorial, per la Trama Urbana Eurovegas: parc temàtic del neoliberalisme, bloc Aturem Eurovegas Els terrenys agrícoles on es vol fer Eurovegas, un equipament estratègic […]



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: