L’impacte de la ciutat Eurovegas sobre el patrimoni cultural de Sant Boi i comarca

Un tema molt necessari a tenir en compte a l’hora de considerar les repercusions culturals del pre-projecte Eurovegas, i del que potser s’en parla poc.

Per Jaume Sans Margenet, publicat del seu bloc Bestioles de la Marina (amb permís), el 1 de maig de 2012.

Sempre segons les informacions que s’han anat sabent per premsa, l’espai no construït (zona agrícola coneguda com a Parc Agrari) situat entre les ciutats de Sant Boi, Cornellà, el Prat i Viladecans veurie néixer una altra ciutat, aliena completament al territori, la història i la cultura del país. Seria la primera ciutat privada a Catalunya i governada a milers de quilòmetres de casa nostra. D’això en diuen globalització. En diversos mapes també apareguts en diversos mitjans, aquesta nova ciutat li caldria una superfície d’unes 800 hectàrees; una superfície més extensa que la primera ciutat de la comarca en població, Cornellà de Llobregat.
Com bé s’ha dit, aquest immens espai que es vol sacrificar en nom del desenvolupament econòmic, no és el desert de Nevada: hi trobem un paisatge cultural forjat durant segles per part de pagesos, pastors i menestrals (la gent del fang com els anomenava en Jaume Codina) que van anar colonitzant el delta del Llobregat.
El paisatge actual, el que ens resta, és un pòsit de la història del delta, de Barcelona i de Catalunya. Trobem un paisatge humanitzat per la pagesia, amb elements per dominar l’aigua quan aquesta era una amenaça (segons marges o terraplens, closos a les masies,…). Trobem l’aigua com a motor de desenvolupament agrícola amb el Canal de la Dreta del Llobregat (segona meitat s. XIX) amb nombrosos ponts originals de l’època, amb les regadores o filloles però també les pluvials i els valls; tot un paisatge lligat a l’agricultura de regadiu i a un llenguatge i mots del català molt propis d’aquestes terres…
Junt amb això trobem encara un important patrimoni constructiu, les masies. La casa de pagès és l’exponent potser més destacat d’aquest paisatge cultural, únic a Catalunya, com és la Marina del delta del Llobregat. La majoria són en terme de Sant Boi però algunes d’elles les trobem al Prat. Són desenes les masies existents que ara, d’un sol cop podem perdre:
Cal Penyasco, Cal Tombarella, Cal Xic del Parellada, Cal Pastera, Cal Pinques, Cal Monjo (la masia més antiga de totes), Cal Jagó, Can Comas, l’Hostal de la Rosa, Can Ferrers, Can Parellada, Cal Llopis, Can Pica-Sal, Cal Curacero, Cal Nani, Cal Pelut, Cal Jover, Cal Gaietano, Cal Salom, Cal Sans, Cal Sardà, Mas Pineda, Ca la Rossa, Cal Pau Gros, Cal Florèncio, Ca la Francesa, Ca l’Inglada, Cal Notari, Cal Missaire, Cal Francès, Cal Cantí, Cal Gallina, Cal Rovira, Cal Mataberres, Cal Bonic,… només per citar-ne algunes!.
És un impacte sobre el nostre patrimoni, un abans i un després sense possibilitat de rectificació. La pèrdua definitiva de la nostra identitat i sense cap mena de dubte, el impacte més gran mai sofert per la ciutat de Sant Boi sobre el seu patrimoni cultural i natural. Estem disposats ha sacrificar-ho TOT?  Tornem a apostar pel totxo? No hem entès res del que ha passat els últims anys?
La imatge correspon a la masia de Can Comas, seu del Parc Agrari del Baix Llobregat. En aquest indret tindria lloc la primera fase de construcció la la nova ciutat Eurovegas.
Comments
4 Responses to “L’impacte de la ciutat Eurovegas sobre el patrimoni cultural de Sant Boi i comarca”
  1. arpella escrigué:

    Reblogged this on S.O.S. Delta del Llobregat and commented:
    Des de la plataforma SOS Delta donem les gràcies al company Jaume Sans per aquest article tan necesari. No només hem de defensar els valors naturals del Delta sino també els culturals, des que els canals, la agricultura i les masies (algunes auntèntic patrimoni històric) son un bon exemple.

  2. Em pregunto per què cap d’aquestes masies no està catalogada i protegida com a patrimoni arquitectònic. Per què cap govern municipal del delta promou la protecció legal de les masies més valuoses des del punt de vista cultural. O per què no ho promouen els grups de l’oposició.

    • arpella escrigué:

      Hola Jordi

      Gràcies pel teu comentari. Pel que fa a les masies de Sant Boi, que en són la majoria les que estarien afectades, existeix un catàleg a nivell municipal que les recull però el seu grau de protecció és relatiu, si convé es descataloguen les que ho estan, i s’enderroquen si hi ha de passar alguna gran infraestructura.

      Cap dels ajuntaments amb aquest important patrimoni ha fet res per anar més enllà i salvaguardar-les amb línies de subvencions, facilitant altres usos per donar vida a les cases, o fer-ne difusió entre els seus ciutadans (amb alguna petita excepció amb un col·leccionable de guies pel terme de Sant Boi, però també amb una difusió limitada).

      El cas més sorprenent és el de la masia de Cal Monjo: http://bestiolesdemarina.blogspot.com.es/2009/03/cal-monjo-500-anys-dhistoria-del-delta.html

      Coincideixo en que té certa sospita el haver volgut mantenir aquest espai “amagat” als seus veïns i que la gent de Barcelona, per cert l’única gran ciutat europea amb un espai agrícola i natural viu, la gent no ho conegui i ho faci seu. També dir que sovint els mateixos pagesos no han facilitat les coses.

      Finalment, tampoc s’entén que la mateixa Barcelona, dins la marca Barcelona, mai s’hagi volgut associar la qualitat ambiental i de vida de la ciutat al seu delta…

      Jaume Sans (Geògraf)

  3. Luis escrigué:

    Hola Jaume,
    Moltes gràcies per la teva informació sobre les masies afectades pel Pla Eurovegas -espero que mai tinguem que dir-li així, o similar, a aquest “projecte”. Ens podries explicar si fóra de les masies -que són moltíssimes, tot s’ha de dir- tenim altres importants elements patrimonials afectats?, sí, com ara comportes de rec, ponts, pous, safareigs, canals, molins, sínies i altres. És veritablement sorprenent que no s’hagin fet plans amb cara i ulls per protegir les masies del Delta, algunes molt valuoses artísticament i històricament, la majoria estàn fetes un desastre, enrunades. Hem de recordar a les notres “governants” -diguem-li millor autoritats, és més adequat- que aquesta desprotecció patrimonial tan extrema és un fenomen que molt difícilment podem trobar a cap país europeu.

    Gràcies.

    Luis.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: