“Sin miedo y con asco en Las Vegas”

@joanomada (OMB/Universidad Nómada/Fundación de los Comunes)

Els 260.000 llocs de treball i els milers de congresistes anunciats

estan molt lluny del que realment pot ser Eurovegas.

Josep F. Valls, Catedràtic en Direcció de Màrqueting d’ESADE.

Las Vegas Sands Corp. té 34.000 treballadors a 4 megacomplexes al món.

I parlen de 250.000 a #Eurovegas? Menteixen!1

1ª seqüència: Veiem a Sheldon Adelson, propietari de Las Vegas Sands Corporation, en camisa de flors exigint per escrit que els ludòpats i els menors puguin entrar a jugar als casinos d’Eurovegas, que no vol complir la llei antitabac, que vol condicions fiscals especials, que no s’apliqui la Llei d’Estrangeria i que es liberalitzi totalment el mercat de treball al territori hipotètic dels casinos.

2ª seqüència: Veiem a una àmplia gamma de opinòlegs/es dels mitjans de comunicació de masses catalans associant el projecte de Eurovegas al seny català, intentant convertir en sinònims el projecte i el terme, construir un sentit comú que obligui a pensar que aquest projecte és imprescindible per al país, que no podem deixar escapar aquesta oportunitat.

3ª seqüència: Silenci. La negociació del projecte que pot convertir, segons Artur Mas, Barcelona en la principal destinació turística d’Europa es torna invisible, en un procés sense novetats a part dels molts posicionaments a favor en la premsa, i de molt pocs en contra.

4ª seqüència: En el debat que es planteja avui dimarts 27 de març al Col·legi de Geògrafs NINGÚ cita el nom de Sheldon Adelson (ni tampoc es posa molt d’èmfasi en la invisibilizació del procés de negociació i propaganda). Ningú pregunta per què no és investigada la hipòtesi de Roberto Saviano i de Xavier Vinader [2] (periodista especialitzat en crim organitzat), que la màfia, i els mercats il·lícits a ella associats, poden proliferar en un entorn així.

L’imperi de Las Vegas es vol expandir

L’expansió multinacional de Las Vegas Sands Corporation mira a Madrid o Barcelona com la seva propera destinació. Molts són els estudis que s’han elaborat per analitzar l’urbanisme i el model socioeconòmic de Las Vegas: la polarització i segregació social, els elevats costos mediambientals i paisatgístics, la falta de zones verdes i espais públics i, finalment, una fiscalitat especial que eximeix a les grans empreses dels costos ecològics, malgrat els grans beneficis que generen, ens permeten definir el model Las Vegas com una economia parasitària i altament destructiva[3].

Les intencions de Sheldon Adelson

Les 7 condicions de Adelson per llançar endavant el projecte confirmen sense cap tipus de dubte que no hi ha cap canvi ètic en el plantejament del projecte a desenvolupar en el Regne d’Espanya (cosa que resulta improbable tenint en compte la naturalesa corrupta del personatge). Les condicions són les següents:

1. Canvi en l’Estatut dels treballadors.

2. Canvi de la Llei d’Estrangeria al territori hipotètic de Eurovegas.

3. Garanties de l’Estat de cara a un préstec comunitari.

4. Derogació de la Llei Antitabac en les instal·lacions.

5. Exempcions en els pagaments a la Seguretat Social i altres beneficis fiscals.

6. Canvis en la llei de prevenció de blanqueig de capitals.

7. Permetre l’entrada de ludòpats i menors als casinos.

La figura de Adelson és doncs la del capitalista sense escrúpols capaç de forçar una legislació determinada a canvi d’una quantiosa inversió que generarà llocs de treball, en primer lloc en el sector de la construcció i, posteriorment, en el del turisme, la seguretat i l’oci.

Les mentides de les elits locals

Sabem, a poques setmanes d’una decisió definitiva sobre la ubicació del projecte, que Madrid parteix amb avantatge sobre Barcelona per guanyar la carrera. Segons ha afirmat recentment el conseller Manglano “no existeixen límits insalvables entre la postura de Adelson i la del govern autonòmic de Madrid”[4], cosa que no passa amb la candidatura de Barcelona que resultaria perdedora a causa que no hi ha acord en l’altura màxima dels gratacels. La propera ubicació dels terrenys del Delta del Llobregat respecte de l’aeroport torna impossibles les pretensions de Adelson ja que entorpiria, o directament obstaculitzaria, l’enlairament i l’aterratge d’avions.

Ni Catalunya ni Madrid han manifestat cap objecció a la proposta d’Adelson. Podem estar davant d’alguna cosa no coneguda fins ara en el Regne d’Espanya: una zona d’excepció normativa, o dit d’altra manera, una ciutat sense llei compartida amb la resta de territori estatal. Encara està per veure en què quedarà el projecte però tot apunta al fet que les elits autonòmiques es baixaran els pantalons i les calces davant qualsevol ocasió revitalizadora de la productivitat de l’esgotat sector immobiliari – financer.

Alimentar les rendes oligopòliques de les grans multinacionals de la construcció a qualsevol preu s’ha tornat un objectiu irracional per recuperar la producció en un moment en què les lluites contra les retallades econòmiques i els drets comencen a inflar-se a causa de la dramàtica situació de crisi.

La crisi que travessem suposa per a Las Vegas Sand Corporation un brutal El Dorado per al seu lucre. Les desesperades elits financeres, mediàtiques i governamentals posen tot de cara per a la consecució d’un projecte que s’assembla més a un “western” brutal i postmodern abans que a “un model turístic de convencions, congressos i oci familiar”, tal com va definir el projecte Marc Garriga, presentador de “El matí de Catalunya Ràdio” en un ja mític i sense desperdici editorial a favor de Eurovegas.

La invisibilizació de la negociació i l’alt nivell de propaganda que ha aparegut mentre en els mitjans de comunicació catalans ha funcionat com un dispositiu generador d’opinió i de populisme orientat principalment a les víctimes de la crisi financero-immobiliària: les famílies desocupades sense prestacions que veuen en el macroprojecte una esperança laboral que els permeti sortir de la seva actual posició. Si des dels mitjans es construeix la idea que Eurovegas és una qüestió de vida o mort: Com pot estar en contra d’un projecte així una àmplia força de treball de la construcció, ara part dels més de 5 milions d’aturats, que veu en les engreixades xifres d’ocupació que es crearien una opció laboral? Mai el xantatge del treball assalariat s’havia manifestat d’una manera tan esperpèntica.

En un editorial ple d’arguments necessaris per al debat sobre Eurovegas La Trama Urbana[5]  desmunta, basant-se en dades empíriques i anàlisis, els quatre mites de Eurovegas:

1. Eurovegas crearà molts llocs de treball.

2. Eurovegas generarà prosperitat econòmica.

3. Eurovegas impulsarà el turisme.

4. Eurovegas és un projecte aïllat i no afecta al model de ciutat.

No és la intenció d’aquest article repetir el ja exposat per la Trama Urbana. Tampoc és intenció repetir els arguments escrits en el manifest de la Plataforma “Aturem Eurovegas” [6], un altre excel·lent document d’oposició que subscric fins a l’última lletra i que recomano signar, sinó sumar arguments que ajudin a frenar la barbàrie que significa la sola idea que un projecte així sigui alguna cosa plantejable per a les actuals elits en el poder.

De què va exactament aquest article

En primer lloc vull fer una crítica al que he denominat provocativament la fórmula del casino-estat. El model que pretén Adelson instaurar en el Regne d’Espanya canvia una inversió econòmica considerable, en absolut garantia d’èxit, per unes condicions de llibertat per explotar per força de treball en condicions esclavistes, facilitats per al blanqueig de diners i cap compromís fiscal que permeti redistribuir els hipotètics beneficis entre la població.

En segon lloc m’interessa desacreditar la figura de Adelson, entenent que es tracta d’un personatge que encarna la brutalitat neoliberal. Penso que explicar els seus infames posicionaments polítics d’extrema dreta corrupta i mafiosa ens pot aportar més motius que ajudin a la llançar una campanya per considerar-ho persona non grata i aplicar-li una llei d’estrangeria des de baix que li mostri el fàstic que molts i moltes sentim per la seva sola existència i la dels qui volen cooperar amb ell: l’1%.

De manera transversal m’agradaria criticar el paper que han tingut els mitjans de comunicació catalans. El debat altament esbiaixat és digne d’un informe en profunditat sobre la manipulació perquè no es torni a repetir. Aquest escrit no pot abordar l’anàlisi de mitjans però sí que pot llançar la proposta que algú amb les eines necessàries ho faci. En qualsevol cas molts són els indicis que els mitjans de comunicació han tingut un posicionament mancat d’ètica, partidista i indigne d’una societat democràtica.

1. EUROVEGAS: EL CASINO – ESTAT (segons els mitjans de comunicació catalans)

“Els catalans dèiem que el model de EuroDisney no encaixa amb el nostre estil de vida i ara fem cua amb els nostres fills per anar a París (…) si no aconseguim Eurovegas ens penedirem per sempre” (…) “Si al final no es fa podem reservar una part del Delta del Llobregat als violents que insisteixen a acabar les manifestacions amb foc i patacades. Per un mòdic preu podem posar contenidors, aparadors i una reproducció de la borsa perquè la incendiïn. També podem portar a borratxos de Salou perquè participin en les baralles. Potser així ens deixarien en pau d’una vegada”.

Transcripció d’algunes de les millors frases de l’editorial de “El Matí de Catalunya Radio”(02.04.12)[7].

És impressionant veure com veus dissidents tan renombrades com Roberto Saviano o Xavier Vinader han estat silenciades i apartades del debat. Saviano ha passat de ser, de la nit al dia, un referent relacionat en temes vinculats a les màfies globals, a una veu silenciada a causa de l’incomoditat dels seus posicionaments referent a Eurovegas[8]. Sembla que el que diu és interessant només si el que explica ocorre en una altra part i si no afecta el normal funcionament de possibles macronegocis. D’altra banda Xavier Vinader també alerta de la proliferació de negocis il·lícits que acompanyaran amb seguretat el desenvolupament del projecte, fonamentalment la tracta i el narcotràfic.

El silenciament d’aquestes veus expertes juntament amb les facilitats exigides per Adelson per al blanqueig de diners no poden ser interpretades d’altra manera que en el marc d’una economia negra que no sembla preocupar ni tan sols a veus tan abolicionistes com la de Pilar Rahola, que no ha dubtat ni un instant a afirmar irònicament en el seu article Eurovegas i la llonganissa[9] que “Som uns sobrats, tant que alguns estarien contents que el projecte marxés a Madrid”.

Rahola, opinòlega de referència a Catalunya, fa gala d’un provincianisme extrem plantejant la qüestió en l’article citat com si es tractés d’una pugna territorial entre “Madrid o Barcelona”, i afegint un oxímoron a la seva vana i banal bateria d’opinions: “No obstant això crec sincerament que tant els inversors americans com els nostres governants no plantejaran cap bogeria, més enllà de l’estatus que ja té Las Vegas als EE.UU”.

Llavors, Rahola: quin és l’estatus que té Las Vegas als EE.UU? I a Macau i Singapur? Tenen Saviano i Vinader algunes respostes a aquesta pregunta? O potser hem de recolzar-nos en comentaris apareguts en la secció Dinero de La Vanguardia com el d’Alfredo Pastor (Professor de l’IESE. Càtedra Iese-Banc Sabadell d’Economies Emergents)?: “No hem de confiar en el mercat per aconseguir un repartiment equitatiu, i no podem oblidar que les grans patacades econòmiques i socials tenen el seu origen en conflictes de distribució. No perdem, doncs, molt temps amb el projecte Eurovegas, ni a Barcelona ni a Madrid.”

Aquí ho hem descrit ja: Las Vegas és un lloc d’alta segregació social i espaial, sense espais públics, que ha devastat des dels seus inicis les zones verdes de la vall de Nevada entre altres costos ecològics altíssims, comandat per excèntrics milionaris vinculats a les màfies globals i amb una economia negra tan desenvolupada que sembla mentida.

D’altra banda, l’utopia capitalista d’un casino-estat situat a Europa tindria un embolcall urbanístic similar al de Las Vegas: un autèntic bunyol arquitectònic ple de gratacels, casinos estrafolaris, elvispresleys i tolles amb cocodrils. Alguna cosa molt en consonància estètica amb la lletjor hortera del 1%.

L’excepcionalitat normativa i fiscal requerida per Adelson se sumaria a tot el que s’ha dit. Com a resultat, per si algú ho dubtava, tindrem ni més ni menys que un centre d’oci familiar, congressos i convencions!

2. SENSE POR I AMB FÀSTIC A LAS VEGAS: Adelson persona non grata. Ni aquí ni enlloc!

5ª secuencia:  Recoder, Conseller de Medi Ambient i Sostenibilitat, afirma que hi ha falta de sintonia entre Adelson i la Generalitat: el padrí del joc vol construir gratacels al costat de l’aeroport, la qual cosa òbviament dificultaria o impediria l’enlairament i aterratge d’avions. La negociació torna a ser visible (i sembla que Madrid juga amb avantatge).

Per què Adelson no demana directament la demolició de l’aeroport i que es construeixi en un altre lloc que no faci nosa als gratacels?

A molta gent en el poder se li ha acabat el seny per seguir pensant, independentment del resultat final de les negociacions, de si es construeix o no Eurovegas. Sense anar més lluny, Adelson és l’encreuament entre la màfia i l’extrema dreta i el principal finançador de Gingrich, candidat rebutjat per les ultraconservadores bases del partit republicà d’Estats Units. Adelson viu amb un sentiment d’impunitat berlusconiana davant els molts casos de corrupció i suborn en els quals està immers al voltant del món. Adelson és un sionista disposat a fer el que sigui per destruir Palestina. Adelson és la nena bonica dels ulls de la #CIUviolencia i del govern de Espe.

Martin Scorsese s’està plantejant incloure en el guió de Casino 2 la tèrbola vida de Adelson[10]. Es muy interesante también el retrato periodístico efectuado por El Periódico de Extremadura, que lo describe como “El déspota de los casinos”[11]. Una de les dades més significatives és que l’hotel Venetian d’Adelson no permet la sindicació dels seus treballadors, alguna cosa que va d’acord amb la seva voluntat de suspendre l’Estatut dels Treballadors a Eurovegas.

Per primera vegada no necessitem buscar veus contràries a un projecte forassenyat només en l’esquerra i en els moviments socials. Comptem amb veus neoliberals que ho veuen com alguna cosa inapropiada. El que sí sembla una funció de l’esquerra amb sentit ètic en aquest moment és declarar la guerra a Adelson i als qui volen cooperar amb ell.

Crec important llançar des de les Plataformes “Aturem Eurovegas” (Catalunya) i “Eurovegas No” (Madrid) una campanya per declarar a Adelson persona non grata i expressar el fàstic que sentim moltíssimes persones cap a ell i cap a la forma de capitalisme despietat que l’imperi de Las Vegas Sands Corporation exemplifica. Aquesta seria una acció realitzable que ajudaria a seguir desmuntant mites sobre Eurovegas.

Ja per acabar una última anotació. Rahola es preguntava en el seu article citat: “en quin món viuen, en yupilandia?” (en referència a els qui rebutgen de plànol debatre sobre Eurovegas); i continua: “Tenim 700.000 aturats, una ingent recessió i unes expectatives complicades, i ja estem treient a patades a un que planteja la inversió del segle. No hauríem d’estudiar-ho seriosament abans de dir algunes ximpleries? Ho hauríem de fer, però aquest país és així d’estupend, com més gana té, més lliga els gossos amb llonganisses.”

Simplement afirmar, per contestar a la pregunta que yupilandia no està en el rebuig a Eurovegas des de molts fronts socials. Yupilandia és la terra en la qual viuen Adelson i les màfies i governs a ell associats. Els qui sabem el que és l’ètica política hem d’impedir que aquesta púrria i les seves idees proliferin.
La campanya d’ara o mai orquestrada des del govern autonòmic i els mitjans de comunicació que ho secunden no ens fa cap por, ens fa fàstic. Sumem-nos a les iniciatives de les Plataformes Aturem Eurovegas i Eurovegas No. La guerra contra el mal govern ha començat.

Ni aquí ni enlloc!

1 Tweet de @AturemEurovegas basat en l’informe oficial de Las Vegas Sands Corp. http://files.shareholder.com/downloads/ABEA-242MDE/1741393734x0x463572/818E9CDD-5760-42A9-9202-E18D7FE779B1/LVS_Annual_Report_–_2010.pdf
[2] Periodista especialista en extrema dreta i crimen organizat. Veure http://www.vilaweb.cat/noticia/3989208/20120227/xavier-vinader-lextrema-dreta-arriba-alla-gent-duniforme-pot-arribar.html
[3] Davis, Mike. Ciudades Muertas. Traficantes de Sueños. http://www.traficantes.net/index.php/editorial/catalogo/coleccion_mapas/Ciudades-muertas
[4] http://www.publico.es/espana/428227/madrid-garantiza-a-adelson-un-entorno-fiscal-favorable
[5] http://latramaurbana.net/
[6] https://aturemeurovegas.wordpress.com/
[7] http://www.youtube.com/watch?v=pSNBJ1wEC2E
[8] http://www.lavanguardia.com/vida/20120223/54258717019/saviano-eurovegas-centro-mafioso.html
[9] http://www.lavanguardia.com/opinion/articulos/20120224/54259760513/pilar-rahola-eurovegas-y-la-longaniza.html
[10] http://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/02/29/catalunya/1330545696_062540.html
[11] http://www.elperiodicoextremadura.com/noticias/sociedad/sheldon-adelson-despota-de-los-casinos_646886.html

Les imatges son d’Eva Yus. Agraïm a Mon Cardona el suport editorial.

Comments
One Response to ““Sin miedo y con asco en Las Vegas””

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: