Eurovegas, la farsa de Barcelona vs. Madrid

Per Josep Centelles i Portella.

Llevat de quatre opinadors malpagats, la majoria de gent que té senderi ja ha explicat per activa i per passiva que això de Eurovegas és un mal negoci per Catalunya.  Els arguments giren al voltant del model econòmic i socio-laboral, desitjable i, no menys important, a voltes adopten una nítida perspectiva cultural.  L’aspecte el cultural és important perquè embolcalla a tots els anteriors i és el que al final de la jornada ha de donar o no la sostenibilitat desitjada a la nostra manera de ser i de fer.  Oi més si tenim en compte que en la proposta que es fa hi ha punts que toquen de ple la dignitat col·lectiva.

un model que crida més crisi

És evident que portem un quart de segle dissenyant i implementant estratègies de qualitat, d’economia del coneixement, de creativitat i similars.  Portem molts esforços acumulats per fer ciclotrons, 22@, consorcis pel desenvolupament aero-espacial, parcs agraris per a protegir el medi i no esgotar el recurs aigua, etc. Portem fent universitat amb post-graus d’excel·lència per a projectar-nos al món amb personalitat i dignitat.  Val a dir que no anem malament, i que la crisi ens ha de portar a insistir en aquest camí. Fixem-nos que la crisi es concentra, s’esplaia i afecta profundament just en els sectors econòmics que varen créixer al marge d’aquesta estratègia de qualitat.  Just en els sectors que visqueren de l’alegria de l’especulació, exactament seguint models dels plantejaments d’Eurovegas.  Si caus en un forat, és d’estúpid posar-se a cavar.  S’atribueix a Einstein la dita, no solucionarem un problema fent servir la mateixa lògica que el va crear.

un turisme ben encaminat

Seguint en aquesta onda, el nostre turisme se’n surt bastant bé.  La qualitat del nostre turisme, el que està funcionant en plena crisi, fixem-nos-hi, es basa en el seu arrelament cultural.  Sense cofoismes, podem dir amb la cara ben alta que després de mig segle d’experiència, en turisme som dels millors del món.  Tenim notoris èxits en reconduir la qualitat del nostre turisme que va pecar bastant de precarietat.  Estem venent al món coses de la màxima categoria, com Gaudí o cuina d’alta qualitat.  Aquesta és sortosament la nostre imatge exterior.  Imatge que ens ha costat molt de crear i que hem defensar amb dents i ungles.  El nostre turisme és prou sòlid com per poder auto-finançar la seva pròpia millora amb la nova taxa.

res a aprendre de Las Vegas

Certament, no tot són flors i violes, sabem prou bé que encara tenim turisme de borratxera, que sortosament ja provoca un fort rebuig social.  I sabem que certs tipus de “turisme de negocis” generen efectes col·laterals de drogues i prostitució.  El que no podem fer és acceptar un model turístic que compti en el joc, i subsidiàriament en les drogues i prostitució, com a eix central.  Aquests dos darrers “sectors” els tenim sense regulació, fet que condueix inevitablement a augmentar la desigualtat social i violència.  En la meva opinió, no tenim res a aprendre de la cultura del joc de Las Vegas, basada en la il·lusió de l’enriquiment immediat i gratuït i contraria als valors del treball i la feina ben feta.  Per cada cas de sort n’hi ha cent que condueixen a la més absoluta desgràcia.  Una cultura de negoci que, per un costat genera un magnat, però per l’altre, milers de desgraciats.  Si els casinos són negoci, car sempre guanyen, és perquè la gran majoria dels que hi juguen hi perden.  El joc és una activitat econòmica que genera un valor afegit negatiu.  Per cada unitat de valor final que produeix, un increment de la felicitat del jugador que guanya, produeix vàries unitats de valor negatiu, varis jugadors que perden.  És a dir, es tracta d’un un model de negoci que inherentment porta desigualtat social. La ciutat de Las Vegas té nivells de “crim violent” dues vegades i mitja per sobre de la mitja d’Estats Units.  Penso que no tenim res a aprendre d’una forma de guanyar-se la vida que comporta aprop de 8 homicidis per cada cent-mil habitants i any (dades del FBI), mentre que a Catalunya, al 2011, no vàrem arribar ni a 1.

Govern i ciutadania

És absolutament raonable que el Govern es preocupi per atraure inversions.  És la seva obligació estudiar les propostes i veure què pot fer per a disminuir l’atur.  El Govern no pot, d’entrada, fer declaracions desqualificadores de les propostes dels potencials inversors.  Les ha d’atendre, i les ha de negociar.  Ara bé, la ciutadania i la més ampla variada gama d’institucions, hem d’aportar arguments al debat i posar clar què és el que pensem, el que volem i el que ens convé.  Callar és una posició indigne.  Tant indigne com vendre’s la legislació, tant difícilment construïda, per un plat de llenties.  Qui calla és còmplice del poder mediàtic que tenen aquests potentats que s’han fet rics en base a la des-regulació del joc, l’urbanisme, les drogues i la prostitució. Curiosament, volen fer canviar moltes lleis, però no diuen ni piu de regular els sectors dels que indirectament viuen i que funcionen inevitablement amb diner negre.  Ni tant sols usant l’argument d’augmentar la tant necessària recaptació fiscal.

la farsa de la competició

Fins aquí he fet un ràpid resum de coses ja dites, i possiblement més ben dites, per molta altre gent.  Però, més enllà del no callar per no ser còmplice, hi ha una altra cosa que em motiva escriure.  És la farsa que el senyor Adelson està aconseguint muntar en els mitjans de comunicació catalans i espanyols.  La pantomima de la competició Barcelona Madrid per a “lluitar contra la crisi”.  Hi ha una gran falsedat en aquesta suposada competició.  Hi ha evidències suficients per afirmar amb contundència que l’opció pressa per Eurovegas és senzillament Barcelona.  Tota la farsa muntada és per a fer-nos creure que competim amb Madrid i que si al final “guanyés” Barcelona, ens sentiríem “superiors” i ens quedaríem ben feliços.  En aquesta trampa, el govern “dels millors” no hi ha de caure.  La ciutadania de Catalunya hem d’ajudar al Govern perquè no hi caigui.  Ningú ha de criticar al Govern per no haver afluixat suficient.

l’habilitat negociadora de Adelson

Per al model de negocis plantejat per Eurovegas, Madrid els serveix de ben poc.  Qui té charme i imatge positiva al món en termes turístics és Barcelona.  I això és un actiu importantíssim per aquest tipus d’inversions.  Qui té l’aeroport a la vora del port i amb un munt de creuers, és Barcelona.  Qui té el mar i les platges a la vora, és Barcelona.  Tot aquest espectacle de veure qui ofereix millors condicions és una magnífica bufonada per ensibornar-nos com nens petits.  El senyor Adelson no té res tonto, més aviat al contrari, és un murri.  Deu saber ben poc de Catalunya i de la nostra idiosincràsia, però té bons assessors i, sens dubte té habilitats negociadores.  No sols ha de convèncer a l’altra part de que hi guanya molts llocs de treball (de la més baixa categoria, és clar), sinó que, per tal de que surti feliç de la taula de negociació, li ha de fer creure que ha guanyat “per sobre” del seu màxim contrincant.  D’habilitat no n’hi falta.  Ara hem de veure si ens deixem engatussar.  Dissortadament, una victòria pírrica com aquesta podria deixar ben satisfets a alguns il·lusos i les butxaques ben plenes d’alguns especuladors.

epíleg provocatiu (4 d’abril de 2012)

La primera versió d’aquest article (quan la mobilització social era minsa o jo no la coneixia) acabava de forma políticament incorrecta i provocativa.  Acabava suggerint, de forma irònica però no cínica, que en aquesta ocasió, els catalans fóssim “solidaris” amb Madrid i deixéssim Eurovegas per a ells.  Certament, a Madrid ja són grans, si volguessin l’Eurovegas, allà ells.  Però és evident que no els hi desitjo ni els hi aconsello.  A continuació acabava fent un crit a la mobilització recalcant que a Madrid ja havien sortit al carrer a manifestar-se en contra del projecte, i afegia, què s’ha fet de la nostra societat civil?

un nou epíleg (21 juny 2012)

Dos mesos més tard, dissortadament, la tesi de que Barcelona era la verdadera opció d’Adelson, s’està confirmant.  A Madrid, la Esperanza Aguirre ja ha llençat la tovallola.  Fa dos mesos jo deia que era normal que el Govern estudiés les propostes, però que no podíem deixar que es vengés el país per un plat de llenties.  Continuo pensant el mateix, cal mobilització per destapar aquesta mentida de la gran generació d’ocupació, però, sobre tot, crec que hem d’evitar que distreguin al poble fent-li creure que “hem guanyat a Madrid”.  Aquest serà el missatge subliminal que alguns medis de comunicació, untats amb els diners dels especuladors, escamparan amb satisfacció.  Hauríem de preguntar al President Mas si vol passar a la història com el “President dels Casinos”.  O resultarà que “guanyant” Eurovegas amagarem un possible fracàs en el pacte fiscal?  Tot plegat fa patir.  Fa patir molt.  Callar és de covards, és l’hora d’alçar la veu.

ANNEX

Las Vegas crime statistics report  an overall upward trend in crime based on data from 10 years with violent crime increasing and property crime increasing.

http://www.cityrating.com/crime-statistics/nevada/las-vegas.html

 

 

A Las Vegas, el “crim violent” és 2,5 vegades superior a la mitja nacional USA.

 

Las Vegas 2011                                 7,80 Homicidis/100.000 Hab. i any

Catalunya 2011                0,96 Homicidis/100.000 Hab. i any

ð     8 vegades més d’homicidis a Las vegas que a Catalunya

 

http://www.city-data.com/crime/crime-Las-Vegas-Nevada.html

Homicidis per 100,000 habitants i any

(denominació técnica: “Murder and nonnegligent manslaughter”)

2001      11.9
2003      11.9
2004      11.9
2005      10.6
2005      11.3
2006      11.6
2007      8.9
2008      8.9
2009      8.1
2010      7.6

2011      7.8

Comments
2 Responses to “Eurovegas, la farsa de Barcelona vs. Madrid”
  1. Pep escrigué:

    Brillant anàlisi, Pep… com sempre!

Trackbacks
Check out what others are saying...


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: