EUROVEGAS: Creació de llocs de treball o “ruleta russa” del desenvolupament local

Per Miquel Carrió, del bloc Greenjobs.cat.

És evident que l’anunciada inversió del complex turístic Eurovegas al Parc Agrari de Llobregat generarà uns impactes ambientals, econòmics i socials de gran magnitud. Tan sols la xifra, de 17.000 M€ -tot i que després ha estat reduïda a 6.000 M€ a curt termini-, ja indica que la dimensió de l’impacte serà molt significativa. Ara però, aquest volum no vol dir, ni tan sols en termes econòmics o de desenvolupament local, que sigui una inversió positiva.

Des de la perspectiva ambiental és obvi que les conseqüències són incommensurables. Perquè no només tindrà associats un elevats impactes com a conseqüència del gran volum d’activitat que suposarà —sobre el consum d’energia,  aigua, generació de residus, mobilitat, o d’altres vectors…—; sinó que el seu impacte també vindrà donat per sacrificar uns espais no urbanitzats en el sí de l’àrea metropolitana, amb un alt valor i rendiment agrícoles, on actualment concorre una extraordinària riquesa ecològica i hidrològica, i on es dóna un incalculable valor potencial de futur.

En aquest sentit, per la forma com s’està gestionant el procés tot indica que, tant els futurs estudis d’avaluació ambiental com la necessària avaluació ambiental estratègica a la que serà sotmès el Pla que permeti aquest complex, no seran més que purs tràmits administratius ex-post de la decisió. Per tant, res permet pensar que l’avaluació dels elements anteriors servirà per qüestionar l’oportunitat de la instal·lació, sobre la que el Govern ja està posicionat.

De fet, aquesta forma de postular-se com a zona candidata a la instal·lació del Resort i negociar secretament amb el promotor sembla vulnerar tots els principis de l’urbanisme sostenible i de participació pública en la planificació territorial, a més de desprestigiar al món acadèmic  i institucional que durant anys ha generat debat i coneixement territorial en l’àmbit metropolità.

Ara però, hi ha un element que s’esgrimeix com a justificació per a aquest atemptat contra la sostenibilitat, la racionalitat i la vulneració dels principis bàsics de la planificació, l’avaluació ambiental i la presa de decisions públiques: La situació de crisi econòmica i l’atur.

Mencionar 17.000 M€ d’inversió i la creació de 261.000 de llocs de treball – que en la primera fase s’han dimensionat en 16.000- ha estat el xantatge perquè part de la societat es posicioni a favor d’un projecte basat en un oci de nul interès social i sota un model de turisme de masses, que semblava desterrat ja d’aquest país —per les suposades lliçons apreses de les seves conseqüències negatives—.

Alan Mallach, en el seu estudi per a la Reserva Federal del Bank de Philadelphia anomenat Impactes econòmics i socials d’introduir els casinos: Revisió i valoració de la literatura (Març del 2010) també expressa que la mala premsa i percepció dels casinos en la societat americana tan sols es tolera per l’estricta regulació que porten associada i pels suposats beneficis que comporta. Joseph Day, en un article per l’associació Casino Watch del 2008 també posava de manifest que per evitar retallades o increments d’impostos semblava que s’havia descobert la fórmula d’instal·lar casinos… i en aquest sentit apuntava i justificava que aquesta forma de millorar el pressupost és bastant equivocada.

Aquest article no entra a valorar si el marc regulatori català sobre els casinos és adequat per contenir els impactes d’un centre de dimensions desconegudes al nostre país fins el moment; se suposa que si als Estats Units estableixen unes estrictes “regles de joc” en aquest sentit serà perquè l’experiència els ho ha recomanat. En tot cas sí es pretén aportar alguns elements sobre els suposats beneficis, especialment des del punt de vista ocupacional.

El sentit comú i la bibliografia consultades apunten a que la gran indústria del joc i la localització de macro-instal·lacions turístiques no semblen tenir efectes innocus en les economies locals en les que s’instal·len, i tenen moltes variables que —depèn de com es defineixin— poden fins i tot generar efectes negatius.

Per tant, aquest xantatge de que per uns suposats llocs de treball es pot justificar qualsevol cosa hauria de ser sotmès a un acurat estudi. No sigui que, al final, ens vendran gat per llebre; una conseqüència probable en el món dels jugadors professionals, per altra banda. I seran les properes generacions les que ens recordaran el “farol el Sr.Adelson” de l’estiu del 2012.

Per tal de fer determinades consideracions sobre l’ocupació serà necessari contemplar algunes avaluacions sobre els impactes econòmics i socials d’aquest tipus d’instal·lacions en el seu entorn, tot i que no s’entrarà en detalls sobre de balanços econòmics resultants, ni en les repercussions socials el joc sobre la ciutadania i com es calculen els seus costos, ni sobre el retorn de les taxes recaptades, etcètera…. que tenen força literatura, però s’escapen del nucli de l’article: els impactes sobre l’ocupació.

Per altra banda cal matissar que part de la bibliografia consultada es refereix al món del “gambling”, “gaming”, dels casinos… en molts casos associats a complexes turístics, restaurants, botigues, o altres espais d’oci i lleure, però no sempre. Per tant, quan es possible s’ofereixen dades de volum per millorar la referència al cas Eurovegas en cada cas.

Construcció versus explotació

En primer lloc és necessari fer una diferenciació entre la fase de construcció i la fase de manteniment. Tant les ocupacions com el volum de llocs de treball serà diferent entre ambdues fases; i l’interès, des d’un punt de vista estructural, l’ha de constituir l’explotació pel seu caràcter permanent.

La fase de construcció, si es té en compte el volum dels 6.000 M€ és evident que suposarà una ocupació temporal d’una quantitat molt important de persones del sector de la construcció, instal·lacions, i béns i serveis auxiliars. Ara però, no és menys cert que aquest nivell inversor ningú pronostica que es pugui mantenir en el temps, pel que passarà a ser una gran obra més, de caràcter puntual. Con podria ser la continuïtat en la construcció de la Línia 9 de metro o la recent i pendent ampliació de l’aeroport de Barcelona.

De fet, el Pla Zapatero de 8.000 M€ —i després de 5.000 M€— dels anys 2009 i 2010 respectivament, es va erigir en una pla d’inversions per donar un alè al sector de l’obra pública i a la construcció; i no va ser res més que allargar l’agonia del sector. No es pot qüestionar que temporalment va crear llocs de treball però sí es pot qüestionar que la seva temporalitat, dimensió i concentració tenien unes característiques que feien insostenible una continuïtat laboral pels professionals implicats; com s’ha demostrat.

Per tant, i atès que  en aquest país ja s’ha experimentat el que suposa el boom immobiliari -i Eurovegas no serà una excepció-, el que realment hauria d’interessar des del punt de l’ocupació estable és l’ocupació associada a l’explotació del casino i el resort turístic; i és el que serà objecte de consideració.

Competència sobre l’economia local

Alan Mallach apunta que el factor a tenir en compte és l’efecte negatiu que el casino pot tenir sobre altres activitat econòmiques locals, i posa l’exemple de les pèrdues de restaurants locals perquè es facin servir els del casino o de la pèrdua de despeses en l’entorn local que s’haurà adreçat al joc en el casino. És el que aquest autor anomena efecte “desplaçament” o “substitució” i que d’altres autors com Gazel (2004) anomena, fins i tot, “canibalització”.

Segons els autors si partim de la hipòtesi de que les persones reserven un determinat pressupost per a les despeses d’oci, la irrupció i promoció d’un casino evidentment capitalitzarà bona part d’aquest pressupost en detriment d’altres activitats. Altres visions (Rose, 199) no banalitzen el fenomen però creuen que no és tant significatiu pel que anomenen un “efecte recuperació”.

La fórmula que planteja Mallach per valorar els beneficis nets d’un casino sobre l’economia local seria:

(Casino + Despesa de visitants no locals) – (fuites + efecte desplaçament) x efecte multiplicador

Ara però, aquesta fórmula no planteja altres costos imposats pels casinos com les infraestructures i les despeses extraordinàries en seguretat que comporta, ni els costos dels efectes secundaris associats als casinos: delincuència o malalties associades al joc.

Tampoc es té en compte un altres factor rellevant i és el cost d’oportunitat que suposa no invertir en una altra infraestructura diferent a un casino, o en el cas de l’Eurovegas el gran valor que podria suposar mantenir el sòl lliure. Sobretot perquè els casinos sovint actuen com a element desincentivador d’altres usos, i que en el cas d’Eurovegas podria ser simplement la desaparició dels valors ecològics i agrícoles del Delta del Llobregat. O sigui, Eurovegas com a “eliminador” dels valors ecològics del Baix Llobregat —segons la pròpia terminologia d’alguns autors referida a la incompatibilitat dels casinos amb altres usos—. Aquesta teoria es veuria refrendada per l’amenaça de la pràctica demostrada a Catalunya aquests darrers mesos, de no respectar la planificació territorial existent; i que es podria estendre com una taca d’oli al voltant del gran resort.

Per altra banda, tot indica que la despesa de visitants no-locals és clau, ja que tota la despesa que facin persones locals o turistes que estarien igualment captats per altres ofertes locals seran clarament una substitució de l’oferta existent; i no suposarien una activitat afegida neta. Per tant, si algun efecte econòmic directe es dóna és gràcies a la captació de jugadors internacionals i, des del punt de vista de l’economia local, que fessin despesa més enllà del casino.

Des del punt de vista del futur Eurovegas, el nombre de llocs de treball indirectes i induïts dependran molt de com es configuri la política de compres, la integració del turista en l’economia local i l’origen dels treballadors/res, ja que si els operaris són de fóra concentraran la despesa en els seus llocs d’origen; és el que es coneix amb el nom de “fuites”. (Mallach, 2010). Per tant, abans de fer estimacions caldrà preveure com es comportarà la instal·lació en les seves relacions amb l’economia local. Aquesta qüestió no és baladí si es sospita que bona part de la plantilla professionalitzada pot procedir de fora de Barcelona.

El professor John KIndt (citat per Josep Day) de la Universitat d’Illinois en un informe per l’Estat de Michigan va posar de relleu que les despeses que van als casinos procedeixen d’altres despeses que haurien anat a parar a l’economia local; i que posen en perill els establiments locals, sota el mencionat concepte de la “canibalització”. La Comissió Nacional d’Estudi de l’Impacte de Joc va reportar que aquest fenomen pel cas d’Atlantic City va registrar el tancament d’un 78% (245) dels locals propers als casinos recentment oberts.

L’any 2002 es va fer una enquesta a destinataris no locals de casinos de Detroit (Moufakkir and Holecek, 2002), i el total de la despesa no associada amb els casinos per part de visitants no locals es va estimar en 104 M$, i si només paraven atenció als  que van viatjar per l’únic motiu de la presència del casino la despesa es reduïa a 23 M$. I aquí en aquest punt neix un qüestionament essencial: A qui s’ha d’atribuir la diferència d’aquestes xifres? Al casino? I— atenent al que diu Mallach — en un àrea on només hi ha l’atractiu del casino això no hauria de tenir major importància però si hi ha altres recursos locals pot resultar una qüestió significativa.

L’escala també és un element que Mallach apunta a tenir en consideració. Des del seu punt de vista un gran casino que integra hotels, restaurants i botigues provoca el que anomena “efecte aglomeració” que genera economies d’escala i activitats auxiliars al voltant de la instal·lació; però com a contrapartida es dóna que minimitzaria el creixement d’establiments secundaris i l’efecte substitució/desplaçament sobre l’economia local seria més poderós.

Breus apunts sobre el balanç econòmic

Mallach apunta que una utilitat que s’està donant als impactes dels casinos és la seva aplicació per revitalitzar zones deprimides, i en aquest sentit es queixa que no hi ha una bona fonamentació teòrica per prendre decisions tot valorar els seus resultats nets i reals.

En aquest sentit apunta un estudi que es va fer sobre el desenvolupament d’una casino indi[i]  a Wisconsin (Thompson, Gazel and Rickman, 1995) en el que efectivament els resultats econòmics positius eren de 1.410 M$ però es veien compensats per un impacte negatiu de 1.100 M€ (relacionat amb l’efecte “substitució”, la despesa captada pel casino que hagués estat captada per l’economia local, etcètera). Si a més s’afegien els costos socials (depenent de l’impacte que poguessin tenir) s’arribava a càlculs on els resultats eren negatius.

Mallach apunta que hi ha d’altres estudis més positius com els de Chabra (2007), que per Iowa va estimar 1,4 M$ de beneficis nets compensats per una despesa de 0,5 M€ —tot i que la consideració de l’efecte desplaçament de l’autor en aquest cas s’esmenta que és prou feble—. O estudis sobre l’impacte dels casinos de Missouri (Leven , Phares and Louishomme, 1998) que estimen en 1,4 M€ els beneficis i 0,7 els costos —tot i que l’autor també apunta que en aquest cas no es van tenir en compte els costos socials—.

En qualsevol cas les referències anteriors tan sols pretenen posar de manifest que els impactes han de ser objecte d’estudi perquè l’activitat d’aquets equipaments no sempre generen uns efectes positius nets. De fet, William Thompson de la universitat de Nevada–Las Vegas ha establert una regla d’or aplicable als Estats Units: “els casinos generen un impacte negatiu en l’entorn local a no ser que més de meitat dels jugadors vinguin de fora de l’Estat”. Fet que no vol dir que complint aquesta regla els resultats locals hagin de ser necessàriament positius com sestà veient.

Des d’una perspectiva del destí dels beneficis propis val a dir que acadèmics com el Dr. Eral Grinols (Universitat de Baylor) steimen que entre un 35% i un 85% dels beneficis dels casinos no van a l’economia local, pel que es trenquen els fonaments del desenvolupament local. Una fuita econòmica que el Professor Frederic H. Murphy de la Universitat de Temple va concretar, en un estudi sobre l’impacte dels casinos de Philadelphia, que implicà la pèrdua de 4.000 llocs de treball.

Llocs de treball associats al complex del casino: directes, indirectes i induïts.

En la literatura associada a la creació de llocs de treball normalment es parla de llocs de treball directes, que serien els directament associats a la instal·lació; els indirectes, que serien els que són conseqüència directa de l’activitat de la instal·lació —proveïdors de béns i serveis a la instal·lació, p.e.—; i els induïts, que són els generats pel consum produït com a conseqüència dels ingressos extraordinaris que hagi proporcionat aquesta nova activitat en el conjunt de l’economia.

Per altra banda, un aspecte que cal tenir en compte en quant a la creació de llocs de treball directes és que han de ser llocs de treballs néts, és a dir, que siguin resultat de considerar també el seu eventual efecte negatiu sobre altres sectors o instal·lacions que són o serien potencialment creadores d’ocupació.

Sobre els impactes de la implantació de casinos en l’ocupació s’han fet diversos estudis. Entre els citats per Mallach, per exemple, hi ha el de Grinols el 1995; on va fer una comparativa  a cinc jurisdiccions d’Illinois abans i després de l’entrada en operació dels casinos i com a resultat no va trobar diferències positives excepte en un cas[ii].

En un estudi més sofisticat entre 6 comptats dels USA (Garret, 2004) es van veure efectes positius en els 3 comptats que estaven en àrees més o menys aïllades, però l’estudi no va trobar efectes positius en l’ocupació en els dos comptats on hi havia àrees urbanes importants. I en aquest punt Mallack es pregunta sobre si això és perquè l’efecte del casino es dilueix en àrees amb més activitat o bé per “l’efecte substitució” que aquest tipus d’instal·lacions poden generar —un concepte que després es comenta per la seva importància cabdal en aquest tipus d’avaluacions—. De fet, en l’estudi de Garret sobre Iowa es va concloure, fins i tot, que el creixement de llocs de treball en un escenari que no contemplava el casino era superior a l’escenari real amb la presència del casino.

En aquest mateix informe, Garret exposa en termes generals que els estudis sobre la creació d’ocupació són diversos però solen apuntar una creació d’ocupació local o, si més no, no conclouen un decreixement. Ara però, probablement res a veure amb les xifres de desenes de milers que s’apunten per l’Eurovegas. Joseph Day en un article per Casino Watch avança que sol ser habitual que en l’expansió i instal·lació de casinos es donin campanyes d’informació parcialitzada finançada pels casinos i sense cap component acadèmica ni universitària. Un exemple recent es pot consultar en el cas del casino d’Oxford a Maine, on la companyia prometia més 3.500 llocs de treball i va acabar convocant 250 i amb clara experiència en el món dels casinos (http://www.youtube.com/watch?v=-H-qMNalBto).[iii]

Un estudi —també citat per Day—de la National Opinion Reserach Center (1999) va analitzar 100 jurisdiccions, algunes de les quals es podien associar a l’activitat del joc per la seva proximitat a casinos. Aquest estudi concloïa que els casinos efectivament suposaven una reducció d’un 1% en l’atur, però al mateix temps posava de manifest una certa reducció en el nivell de benestar i cap increment en les rendes per càpita.

Mallach també cita un estudi sobre Atlantic City[iv]—avui el segon casino en el top-20 de la AGA, amb un mercat de 3.300 M$ (State of the States. The AGA Survey of Casino Entertainment)— de l’any 2000 dut a terme per la US Government Accountability Office (GAO, 2000), que avalua els 20 anys posteriors a la irrupció dels casinos a la ciutat, i que presenta uns resultats diversos. L’estudi exposa que mentrestant la seva introducció va suposar un clar salt endavant a nivell ocupacional, les conseqüències a llarg termini són més ambigües. El creixement espectacular dels casinos va fer créixer l’ocupació de 21.000 a 62.000 persones entre 1977 i 1997. Ara però, durant el mateix període els llocs de treball no relacionats amb el casino es van reduir. De fet, les ocupacions no relacionades amb el casino l’any 2007 —després d’un creixement significatiu des del mínim assolit l’any 2003— era escassament superior a ¾ parts les dels nivells de 1976. I, des del 2000, la taxa d’atur d’Atlantic City s’ha mantingut alta en relació als nivells mitjans de l’Estat i del país. A més, recentment els llocs de treball bruts associats als casinos s’han reduït de forma important en aquesta ciutat el joc, passant de 51.600 l’any 1997 als 38.600 l’any 2008).

Mallach també apunta també un altre efecte que es pot donar sobre el mercat de treball e forma associada a la instal·lació. Segons aquest autor, un increment immediat i puntual de llocs de treball a curt termini és un efecte reclam per l’activació de persones a entrar al mercat de treball així com per a la immigració, pel que la taxa de desocupació podria no veure’s afectada. Aquesta primera consideració també és compartida per Garret (Garret, 2004)

Conclusió

Vagi per endavant que hi ha infinitat de motius socials, territorials i ambientals que haurien de resultar suficients per no considerar la viabilitat d’un projecte com Eurovegas en el Parc Agrari del Llobregat; però aquest article es centra exclusivament en el que podria considerar-se la contrapartida: l’activació econòmica i l’ocupació.

En aquets sentit, una breu recerca bibliografica sobre els impactes econòmics i laborals locals associats a la instal·lació de grans casinos, posa de manifest que no hi ha cap garantia de que els impactes siguin positius, malgrat les xifres que s’esgrimeixin inicialment. És més, es manifesten molts conseqüències col·laterals de gran magnitud per Barcelona; i consta una clara oposició i divergència entre les visions al respecte del món acadèmic i el món dels negocis del sector del joc –que fins ara és qui va de le mà del Govern de la Generalitat de Catalunya-.

Existeixen dubtes raonables, doncs, sobre els efectes positius que embasten la decisió de captar l’Eurovegas. Tot i això, la manca de debat, l’absència de transparència i la jovialitat dels nostres governants per acompanyar el magnat del joc en el seu somni de negocis, estan portant-nos a una decisió que, lluny de l’estudi, la planificació i el consens; serà una nova “ruleta russa” pel nostre desenvolupament local.


[i] Als USA hi ha dos tipus de casinos. Els casinos de corporacions privades, disponibles en 10 estats i generant uns 27.000 M$ de recaptació, i els casinos gestionats per per tribus índies en el marc de les seves reserves, disponibles en 25 Estats i generant 13.000 M$ (dades del 2003).

[ii] No es disposa d ela xifra del 1995 però val a dir que a Illinois enguany es gasten un 1.500 M$ als casinos i s’ocupa a prop de 8.000 persones (State of the States. The AGA Survey of Casino Entertainment)

[iii] Aquesta notícia acompanya a una important llista de casos sobre acomiadaments i reduccions salarials -que es donen de forma constant en el sector dels casinos-, i la informació es pot trobar a l’apartat d’ocupació d’una complerta web pública d’oposició a la instal·lació el Casino de Foxboro (i que sembla que finalment ha estat exitosa en contra de la construcció d’aquest casino, http://nofoxborocasino.com/studies/).

[iv] Atlantic City el 2003 tenia 12.000 habitacions d’hotel i 37.000 màquines de joc electròniques. Les previsions d’Eurovegas són de 6.000 habitacions i 8.300 màquines.

Comments
One Response to “EUROVEGAS: Creació de llocs de treball o “ruleta russa” del desenvolupament local”
Trackbacks
Check out what others are saying...
  1. […] EUROVEGAS: Creació de llocs de treball o “ruleta russa” del desenvolupament local* […]



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: