Un delta anomenat desig

Per Albert Ollés, periodista.

  • La quimera d’Eurovegas uneix PSC i CiU en l’assalt al principal espai natural del Baix Llobregat
  • La sociovergència, impulsada per interessos especulatius porta anys assetjant als pagesos de la zona protegida

Mapa de la vergonya política al Baix Llobregat, per Rosa Cases

L’anècdota és real i va succeir, en plena bombolla inmobiliària, al despatx d’un alcalde socialista del Baix Llobregat. Un periodista, reunit amb el batlle, va explicar-li que la família d’un dels seus amics era del poble. Llavors va comentar el nom del carrer i, davant la sorpresa del seu interlocutor, la primera reacció de l’alcalde fou dir-li l’índex d’edificabilitat d’aquella via. El mannà per als ingresos municipals que va suposar la febre del totxo va convertir molts alcaldes en especialistes consumats del negoci immobiliari i els va dur a endeutar-se sense mesura i dependre excessivament d’aquesta font de finançament, amb les conseqüències que pateixen ara els ciutadans.

Tot i la patacada, els alcaldes-arquitectes no han après la lliçó i al Baix Llobregat n’hi ha un grup, tots ells del PSC, que no han renunciat a aquesta fòrmula amb l’esperança que el vent torni a girar al seu favor. La venda massiva de sòl públic i privat durant els anys de la bombolla ha deixat pocs espais verges d’interès a l’àrea metropolitana de Barcelona i un d’ells, el més desitjat per la seva ubicació estratègica, és el Delta del Llobregat. Ja fa temps que els regidors, de la maneta de CiU i el seu lobby empresarial, assetgen directament i indirecta els pagesos del Parc Agrari i tota la zona protegida. Una situació que la quimera d’Eurovegas ha reactivat amb força, abonada per la crisi econòmica i l’actual mapa polític català, amb un PSC més debilitat que mai.

Tot plegat explica el silenci i l’ambigüitat envers el projecte expressada fins ara per la direcció del PSC i els seus alcaldes implicats (Cornellà de Llobregat, Sant Boi, Gavà i Viladecans) i les votacions contràries d’aquests al Parlament i als plenaris municipals davant les proposicions de condemna impulsades per ICV-EUiA. I també contra la d’ampliació de la Zona Especial de Protecció d’Aus (ZEPA) del Delta del Llobregat, presentada per ERC el 31 de maig a la Cambra catalana.

Conservació de quotes de poder

A un article publicat al diari El País el passat 22 de maig, el filòsof i periodista Josep Ramoneda, bon coneixedor de la cuina del partit, alertava del perill que el PSC “s’acantoni en el municipalisme, pensant estrictament en termes de conservació de quotes de poder, sense un projecte de renovació i actualització de les polítiques urbanes, com s’ha demostrat en la seva obsessió per passar de puntetes per un projecte tan destructiu per a la cultura urbana d’un dels seus últims feus, el Baix Llobregat, com és Eurovegas”. Segons Ramoneda, “un sector del lobby d’alcaldes del partit sustenta que el PSC s’ha d’oblidar de la Generalitat i tornar al vell statu quo amb Convergència: poder municipal socialista, poder autonòmic nacionalista”.

Perduda la Generalitat i, sobretot, la Diputació de Barcelona i l’ajuntament de la capital catalana, els socialistes s’han aferrat a aquest model de sociovergència de trinxera al nou govern de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). I és des d’aquí on s’està organitzant l’assalt al Delta del Llobregat. Al voltant de l’alcalde de Barcelona i president de l’AMB, el convergent Xavier Trias, s’ha creat una mena de cordó sanitari d’alcaldes metropolitans socialistes a on destaca Antonio Balmón, regidor de Cornellà i número dos del partit. Hereu de José Montilla, Balmón forma part del pinyol de l’ex-president juntament amb el que fora secretari d’organització del partit en els anys del tripartit, José Zaragoza, i l’alcalde de Sant Joan Despí i actual primer secretari del PSC al Baix Llobregat, Antonio Poveda. Aquest grup, unit per una estreta relació d’amistat i fidelitat personal, ha dirigit amb mà de ferro la comarca durant les dues darreres dècades i també el PSC, a on mantenen el control. Amb la marxa temporal de Montilla i Zaragoza a les Corts de Madrid, Poveda, que és el màxim responsable de l’area de mobilitat i transport de l’AMB i, sobretot, Balmón, vice-president executiu del govern de l’Àrea Metropolitana, ha guanyat protagonisme en les relacions amb la plana major de CiU. És coneguda, de fet, la bona sintonia entre l’alcalde de Cornellà i Trias, i també la que té amb el secretari general de CDC, Oriol Pujol.

“El hambre y las ganas de comer”

Els pagesos afectats opinen que, com diu la dita castellana, s’han ajuntat “el hambre y las ganas de comer”. Per una banda, els interessos especuladors a la zona de la burgesia barcelonina vinculada a CiU, que ja venen de lluny. Una actitud que Manuel Vázquez Montalbán va retratar el 1991 al seu llibre Barcelona, ¿cap a on vas?: “És curiós i tràgic que la matèria primera fonamental per a la burgesia de Barcelona hagi estat sempre el sòl. Se l’han venut, revenut, especulant…”. I per l’altra, els alcaldes-arquitectes del PSC, a la recerca d’ingressos econòmics per als seus asfixiats ajuntaments que, alhora, els hi permetin mantenir la poltrona.

Davant d’aquest escenari, el pitjor per al futur del Delta del Llobregat és que l’ofensiva va més enllà d’Eurovegas. Si el grup promotor -que ja va fer un primer intent en temps del govern tripartit de la Generalitat- decideix instal·lar-se a Catalunya, la sociovergència tindrà la coartada perfecta per expropiar d’un cop les 800 hectàrees del Delta que han ofert a Sheldon Adelson. I a més, a preus molt per sota dels del mercat. El passat 25 de juny, el portaveu del govern de la Generalitat, Francesc Homs, va avançar que estudien aprovar una “llei especial” com la que es va fer servir a Port Aventura per facilitar expropiacions forçoses a baix cost. Encara que no es faci el pla sencer i aquest quedi reduït per problemes de finançament a la primera fase (quatre hotels i dos casinos), ja ha transcendit que Adelson vol comprar igualment les 800 hectàrees.

Aquesta primera fase es podria ubicar als terrenys més allunyats del mar, entre Cornellà i el Prat de Llobregat, a un sector anomenat Salines-Serrallo (qualificat com a sòl urbanitzable no programat) que Montilla havia reservat en la seva etapa com a president de la Generalitat per fer-hi un Àrea Residencial Estratègica (ARE) a on s’havien de construir 2.500 habitatges. El projecte, ubicat molt a prop de l’estadi del RCD Espanyol, va quedar aturat pel big bang de la bombolla immobiliària però els terrenys podrien tornar a guanyar valor ara, amb les corresponents plus vàlues per l’ajuntament que presideix Balmón. Tot i que aquesta zona no forma part del Parc Agrari, els pagesos alerten que, per la seva proximitat, la primera fase serviria per obrir el meló envers la posterior colonització de la zona protegida.

El finançament dels partits

La darrera aresta de l’ofensiva sociovergent al Delta del Llobregat és la més fosca i tèrbola i està relacionada amb el finançament irregular dels partits polítics. Els pagesos han detectat els darrers anys diferents operacions de compra de terrenys al Parc Agrari -incloent-t’hi mobbing als propietaris- efectuades per empreses vinculades a Paz Dorado, ex-president de la Confederació d’Empresaris del Baix Llobregat. Dorado va ser acusat el 2009 per la Fiscalia d’haver-se apropiat de 1,24 milions d’euros de fons europeus concedits per la Generalitat i l’Estat i destinats a uns cursos de formació laboral que mai es van fer. L’empresari i el seu soci, Francisco Sierra, van evitar anar a la presó mitjançant un acord extra-judicial segons el qual van tornar la mateixa quantitat que se’ls hi reclamava.

La relació d’amistat de Dorado amb Montilla, amb qui va coincidir els anys 70 i 80 en movimients antifranquistes i sindicals al Baix Llobregat, va generar rumors que comparaven l’afer amb el cas Pallerols de finançament irregular d’UDC en temps de Jordi Pujol a la presidència de la Generalitat. I fa que ara es relacionin aquestes operacions immobiliàries amb els interessos del PSC a la zona.

Però hi ha més. L’ex-president del Barça, Joan Laporta, implicat en diferents operacions suposadament il·legals, va voler especular al Delta del Llobregat quan dirigia el club i va comprar el 2008 per 18 milions d’euros uns terrenys a Les Filipines Noves (Viladecans) per fer un parc lúdic i esportiu en col·laboració amb l’ajuntament d’aquest municipi. Totes dues parts van signar, fins i tot, un conveni per fer-ho realitat, sota el nom de Barça Parc, però l’actual directiva blaugrana s’ha fet enrera i acusa Laporta d’haver pagat un preu molt superior al real. El Barça té a Viladecans, a can Feliu i els Reguerons, uns altres terrenys d’us agrícola, adquirits els anys 70 per la junta directiva presidida per Agustí Montal. Havien d’acollir la ciutat esportiva del club, però mai s’han fet servir.

Al mateix solar reservat pel Barça Parc, molt a prop de les llacunes protegides del Remolar-Filipines, van comprar terrenys el 1988 tres famílies de l’entorn de CiU, els Díaz-Varela, els Suqué i els Cardoner, associats dins l’empresa Golf de Viladecans, S.A. Cal recordar que Artur Suqué va presidir Casinos de Catalunya i estava al front de Luditec, la societat que s’adjudicà les loteries de la Generalitat. Suqué va ser imputat pel cas Casinos de finançament irregular de CiU. També està vinculat amb la història de Golf de Viladecans Macià Alavedra, exconseller d’Economia de la Generalitat sota el mandat de Pujol. En la seva etapa a l’Executiu català, el dirigent convergent va signar una expropiació multimilionaria a favor d’aquesta empresa i, anys després, quan va deixar la política activa va ser contractat de 1999 al 2004 com a president d’una filial de la farmacèutica Indukern, propietat de la família Díaz-Varela. Alavedra ha tornat darrerament a les portades dels diaris per la seva implicació al cas Pretòria, un dels grans escàndols de corrupció del nou segle a Catalunya, a on també hi ha acusats tècnics municipals i regidors del PSC, amb l’ex-alcalde de Santa Coloma de Gramenet, Bartomeu Muñoz, al capdavant. Un exemple d’on pot arribar la sociovergència quan hi ha interessos econòmics i especulatius pel mig.

Per acabar-ho d’adobar, Adelson és un dels empresaris que més diners està aportant darrerament a finançar les campanyes del partit republicà als EUA i, segons va publicar a mitjans del darrer mes de juny el diari New York Times, donarà fins a 60 milions de dòlars a Mitt Rommey per intentar derrotar Barack Obama a les eleccions presidencials d’enguany. En front de tot això, el diputat d’ICV-EUiA al Parlament, Joan Boada, va vincular fa unes setmanes -sense proves- l’opacitat informativa sobre el projecte d’Eurovegas a un suposat nou cas de finançament irregular de CiU.

Ajuntaments arruïnats que segueixen confiant tota la seva sort al totxo; empresaris sense escrúpols que volen aprofitar la seva influència amb governs amics per enriquir-se encara més venent el patrimoni natural del país; dirigents polítics de diferents colors disposats a treballar plegats per vendre la seva ànima al diable i salvar el coll en aquests moments de crisis econòmica i moral. I un magnat nord-americà del joc, de dubtosa reputació, recolzat per capital asiàtic relacionat amb la prostitució i la màfia.

El Delta del Llobregat afronta els propers mesos un moment clau per al seu futur.

Mapa interactiu del resultat de les mocions, que s’actualiza regularment, per Joan Vallvè.

Comments
5 Responses to “Un delta anomenat desig”
  1. Eva Noke Bonastre escrigué:

    Ens han fet creure que el toxto és la panacea, però hi han altres camins, més sostenibles socio-economicament i des del punt de vista ambiental. El que passa és que el toxto és la panacea pels que volen fer calers ràpid a costa de…

Trackbacks
Check out what others are saying...
  1. […] d’Albert Ollés Un delta anomenat desig, ha sortit publicat a la revista de la FAVVB, a la pàgina […]



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: