Sobirania, en temps d’Eurovegas

Per Manel Larrosa

30 de juliol de 2012

Sobirania es la qualitat d’un organisme que no es sotmès a cap altre poder. Sobirania nacional és la capacitat de dirigir el procés polític com a poble. Sobirania econòmica és la capacitat d’intervenir en el futur econòmic en termes de no ser súbdits d’altres poderosos. I, en aquesta, sobirania alimentaria és la capacitat de produir en quantitat i qualitat i no viure en el dèficit agrícola.

En uns temps que el concepte sobirania s’aplica insistentment en el debat polític de la recuperació de la base fiscal de Catalunya (pacte fiscal) sorprèn que, al costat de l’elevat to de les proclames, la força política del govern i el President de la Generalitat estiguin completament d’acord en ser súbdits d’un negoci com podria ser-ho Eurovegas. Aquesta no és la multinacional que interessa al país.

Per més inri, es destruiria el Parc Agrari del Baix Llobregat, ignorant la sobirania alimentaria del país i un espai únic. Ser poderós s’expressa una vegada més menyspreant els pagesos i el camp. Milhomes destruint el Delta, xerrameques ambientalistes de la falsedat.

I és preocupant que les dues grans forces polítiques del país, CiU i PSC, tota la centralitat del Parlament, gesticulin al voltant del pacte fiscal, respectivament a favor i en contra de deslligar-se del govern central i, per l’altra, apareguin molt conformes amb Eurovegas, fins al punt que determinats alcaldes del PSC en són també els principals valedors locals.

La sobirania correspon al poble, però els representats polítics la poden tenir segrestada. No solament tot afer polític català no es pot decidir sense la referència al “conjunt del poble espanyol” sinó que ara a Catalunya ens hem de plegar a ser redimits de l’atur i la manca de perspectiva econòmica pels dictats dels bordells i pel vici del joc, per negocis sense ètica i lleis d’excepció.

No hi ha sobirania possible sense projecte de futur. No hi ha cap reivindicació sòlida de sobirania nacional sense el projecte d’un país de qualitat. Tampoc no hi ha funció política sense un liderat rigorós, però avui una classe política distant pretén manipular-nos i fer-nos combregar amb Eurovegas que representaria una ruptura completa del model de país.

Estem segurs que només la societat civil podrà guanyar quotes de sobirania, tant en el llindar polític, com en l’econòmic, així com en la defensa dels espais concrets i emblemàtics de la sobirania alimentària, com ho és el Parc Agrari del Baix Llobregat.

De moment, el nostre govern posa un ciri a la sobirania política i en el mateix altar n’hi sacrifica dues més: l’econòmica – social i l’alimentària. Una venda indecent i de misèria.

Treballarem perquè la societat catalana sàpiga derrotar el mal govern i una casta política aliena i sense projecte de futur. En nom de la sobirania i la plenitud del país: Eurovegas NO!

mlarrosa@coac.net

Comments
One Response to “Sobirania, en temps d’Eurovegas”
Trackbacks
Check out what others are saying...
  1. […] Sobirania, en temps d’Eurovegas, de Manel Larrosa […]



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: