Document base de l’assemblea de rebuig a Bcn World

PER QUÈ DIEM NO A BARCELONA WORLD?

Assemblea Aturem Bcn World

11 de desembre de 2012

L’empresa inversora brasilera Veremonte, de la mà de la Generalitat de Catalunya, va fer públic, el divendres 7 de Setembre, el projecte Barcelona World. El complex, que s’ubicaria eurovegas-barcelona-world-l-ajkps1-48027entre els municipis de Vila-seca i Salou, constaria de sis complexos turístics ambientats en sis territoris diferents (la Xina, Europa, Rússia, els EUA, l’índia i el Brasil) i en la instal.lació de casinos i centres de convencions de cada zona. Darrere del projecte, presentat pel govern com una alternativa a les fallides negociacions amb la promotora Eurovegas, trobem La Caixa i la promotora d’inversions Veremonte, liderada per l’empresari Enrique Bañuelos. L’entitat bancària és la propietària dels terrenys formats per un seguit de parcel.les que gairebé ocupen tot el cap de Salou i que sumen més de sis-centes hectàrees. L’empresari pretén construir dotze mil noves places hoteleres, ubicades en unes comarques amb una oferta sobredimensionada, amb milers d’habitacions que no s’aconsegueixen omplir ni tan sols a l’estiu. Segons l’empresa promotora del projecte, es crearien quaranta mil llocs de treball directes i indirectes i s’incrementaria la presència del turisme no només de temporada sinó també durant la resta de l’any.

Davant la manca d’informació sobre el projecte, moltes autoritats i organitzacions han decidit esperar abans de posicionar-se definitivament, tot i que els quaranta mil llocs de treball directes i indirectes promesos i el fet que els parcs necessitin unes infraestructures potents i efectives produeix més simpatia que no pas rebuig entre l’opinió pública de la zona.
De totes maneres, no són poques les veus discordants amb aquest projecte per diverses raons:

  • Qui és l’empresari Enrique Bañuelos i què hi ha darrere de la seva gestió?
  • Quin impacte ambiental té aquest projecte per la zona i que representarà pel territori?
  • S’estàn tornant a utilitzar les fallides tècniques especulatives que van fer esclatar la bombolla immobiliària?
  • Quin tipus de turisme s’intenta atraure i quines conseqüències té per la zona?
  • Aquest document analitza tots aquests aspectes que ens porten a rebutjar el projecte Barcelona World.
  • És possible crear quaranta mil llocs de treball? Quin tipus de condicions laborals tindran els treballadors i les treballadores?

1. Corrupció i tècniques de gestió de l’empresari promotor de Barcelona World

Fa pocs mesos, alguns mitjans espanyols es feien ressò del retorn de l’empresari valencià Enrique Bañuelos a l’Estat després de diversos anys al Brasil, on es va instal·lar després del monumental enfonsament borsari d’Astroc, la immobiliària que controlava i a través de la qual es va convertir en un dels màxims símbols d’una salvatge especulació immobiliària. La projecció mediàtica de Bañuelos es va tornar a disparar, amb l’anunci que el seu grup inversor, Veremonte, és el promotor de Barcelona World, el projecte per tirar endavant sis parcs temàtics en uns terrenys propietat de la Caixa i al costat de Port Aventura.

Però qui és Enrique Bañuelos? De 46 anys i originari de Sagunt, Bañuelos va aparèixer a la revista Forbes el 2007 com el 95è home més ric del món, amb una fortuna estimada de 7.700 milions de dòlars. Des d’aleshores, però, han passat moltes coses i el que es presentava com a empresari d’èxit, sempre segons la terminologia capitalista, va veure com el seu imperi espanyol s’enfonsava i es refugiava a Brasil, on va impulsar diversos grups empresarials que, de nou, han acabat perdent valor o amb ell sortint-ne. El febrer de 2007 va començar el meteòric enfonsament borsari d’Astroc, que l’any abans havia multiplicat el seu valor als parquets per més de 10, permetent a Bañuelos aparèixer a la llista dels multimilionaris. Promotor immobiliari, l’empresari va convertir-se en un dels grans símbols de la bombolla i, per tant, de l’especulació immobiliària i va ser un dels primers a patir la caiguda del totxo. En aquella època es comentava que Bañuelos tenia molt bona relació amb els principals dirigents del PP valencià, com ara Eduardo Zaplana, Juan Cotino o Rafael Balsco.

El seu aterratge al Brasil va anar acompanyat de dos intents per crear grans grups empresarials: un en el sector immobiliari a través d’Agre i un altre en l’agroindústria, amb Vanguarda Agro, companyia de la que va sortir definitivament en maig. Bañuelos va aconseguir que els dos grups escalessin i es convertissin en rellevants però, tal com li havia passat a l’Estat espanyol, quan va baixar el suflé els ingressos van començar a caure i mentre que la immobiliària era adquirida per un altre grup, els seus antics socis el convidaven a marxar de Vanguarda Agro. En la seva etapa al gegant llatinoamericà, Bañuelos també s’ha caracteritzat per anunciar grans projectes que, amb el temps, es convertien en fum, com ara l’acord per tirar endavant 6.000 habitacions hoteleres al país juntament amb Accor i Jumeirah. Energia, medi ambient o clíniques de bellesa són altres àmbits on Bañuelos ha escampat blufs.

Prepotent com molts dels empresaris del totxo de l’Estat espanyol, Bañuelos ha deixat algunes perles en la seva trajectòria. Fa uns anys va assegurar que “em deixes despullat al Central Park i en 24 hores passejo en limusina per la Cinquena Avinguda (de Nova York). A més a més, recentment també s’ha conegut que s’ha associat amb el gendre de José María Aznar, Alejandro Agag, per tirar endavant un campionat de cotxes elèctrics. En resum, que la Generalitat ha passat de posar-se en mans d’un magnat nord-americà dels casinos, que demanava carta blanca a nivell legal i està sent investigat per corrupció a Macau, a un empresari valencià ben connectat pel PP que tot allò que fa pujar s’enfonsa poc després.

2. Impacte ambiental i destrucció del territori

La costa Daurada s’ha caracteritzat pel lligam que es fa entre turisme-especulació i destrucció del territori. Generalment, quan a algú se li pregunta per l’especulació salvatge que ha patit la costa daurada, respon que no li agrada però que això aporta turisme i per tan diners.

Se’ns dubte, la majoria d’aquestes persones no s’han parat a pensar que hi han molts països que tenen més turisme que el que bé a la costa daurada i mantenen la seva costa i els seus camps lluny de l’especulació salvatge. De fet, de moment només hem pogut veure que el que és un fracàs és el model territorial que s’ha imposat en els últims temps, provocant l’esclat de la bombolla immobiliària que diuen que ha fet esclatar la crisi econòmica.

Tot i que aquest model s’hagi vist que és un fracàs, moltes persones encara es deixen il·luminar, quan un empresari amb una nefasta gestió al darrere, tornar a proposar macro-projectes en una zona ja prou castigada per la fúria especulativa.

El gran problema, és que després de que aquests projectes fracassin, l’impacte ambiental que ha patit el territori es ja irrecuperable i la zona queda malmesa per sempre més.

Respecte aquest tema, veiem tres punts negres que volem ressaltar:

  • Abastiment d’aigua: Una de les qüestions que encara s’han de definir del projecte és la provisió d’aigua d’un complex d’aquestes dimensions. Segons estimacions fetes per Ecologistes en Acció, el consum de Barcelona World podria ser de prop de 2hm3/any (2.000 mil·lions de litres/any). El volum d’aigua requerida superaria amb escreix la dotació de la reserva del Consorci Aigües de Tarragona (CAT), que té la concessió dels municipis de Vila-seca i Salou. Per aquesta entitat, sembla previsible que el complex requerirà el total de la reserva del CAT (que és aigua procedent del riu Ebre) i, a més, una aportació extra significativa que no s’ha especificat. A l’elevat consum d’aigua actual de la zona de Vila-seca i Salou (arran de la massificació del turisme) i el futur augment de la demanda amb el projecte Barcelona World, caldrà afegir-hi la disminució de la disponibilitat hídrica que indiquen els experts que i haurà en els propers anys.
  • Espai d’Interès natural: La ubicació del projecte inclou les zones humides de La Pineda, en particular l’espai de la Sèquia Major. Aquesta zona està catalogada com a espai d’interès natural (PEIN) per la Generalitat de Catalunya i forma part de la Xarxa Natura 2000, juntament amb els parts de Cal·lípolis. Mentre l’espai de la Sèquia Major queda íntegrament inclòs en la delimitació del complex Barcelona World, els prats de Cal·lípolis queden fora dels límits, segons els primers plànols presentats per la Generalitat.
  • Amenaça espècie en perill d’extinció: L’espai natural de la Sèquia Major ha quedat aïllat entre el paisatge urbà i agrícola i ha estat víctima de les pràctiques de drenatge i l’activitat constructora. Tot i això, actualment, és una zona inundada on es poden observar una gran varietat d’ocells. D’entre la fauna i la flora, destaca una espècie de peix en perill d’extinció pròpia del litoral mediterrani, el fartet (Aphanius iberus) o peix de sequiol, és un petit peix teleosti d’aigua dolça, ciprinodontiforme de la família dels ciprinodòntids, el qual viu a les llacunes litorals de la costa mediterrania ibèrica i està amenaçat d’extinció).

3. Especulació i esclat de la bombolla immobiliària

A la localitat de Salou, amb l’aplicació del POUM (Pla d’ordenació urbanística municipal), la majoria de zones que antigament eren agrícoles, van passar a ús urbà. En algunes d’aquestes zones actualment s’hi poden veure edificis construïts (la majoria deshabitats passats uns anys), edificis a mig construir i altres zones asfaltades (amb carrers que s’assemblen a les grans avingudes de les grans ciutats) on no s’hi ha pogut construir res.

Així doncs, a Salou podem assegurar que edificis no en falten, ni tampoc carrers asfaltats.La productivitat que tenen aquestes massives construccions queda patent quan les veiem buides o deshabitades. Però aquesta tècnica especulativa no és un problema local de Salou, sinó que és una tècnica utilitzada per la classe dominant per enriquir-se a curt termini a tot l’estat espanyol.

Els diners que no entraven en l’economia productiva, ho feien en el totxo o el sector immobiliari, sector en què el benefici era ràpid i la rendibilitat de dos dígits. Es venien fàbriques i zones agrícoles per poder usar els solars per promocionar noves obres de blocs de pisos. Els treballadors s’endeutaven de forma escandalosa per comprar uns pisos de qualitats pèssimes a preus d’or. Molts polítics (actualment lligats a casos de corrupció) venien aquest model com el millor per crear riquesa mentre eren ells qui s’enriquien, els banquers i els empresaris multiplicaven els seus beneficis mentre en el fons estaven ensorrant l’economia.

Més tard es va parlar de l’esclat de la bombolla immobiliària fins que van anomenar-la crisi mundial. L’ensorrament de l’economia per aquests gestors ha repercutit directament contra les classes populars, aquelles que no es van enriquir utilitzant les tècniques especulatives i que actualment són les obligades a pagar l’enriquiment dels altres a través de retallades massives per “salvar l’economia”, una economia que ells han ensorrat i que fan pagar a les classes populars a través de retallades i acomiadaments per “repuntar l’economia”. Nosaltres el que veiem però, són bancs rescatats amb diners públics, polítics i empresaris corruptes al carrer que han robat milers de mil·lions i un augment de la pobresa i l’atur cada cop més gran.

CIU, els macro-projectes i la corrupció

Jordi Pujol, Eurodisney i Port aventura

CIU fa anys que intenta portar a Catalunya models de macro-projectes. Així ho va intentar Jordi Pujol amb Eurodisney.

La Generalitat de Jordi Pujol, a través del sinuós Lluís Prenafeta, va recórrer als serveis del mort diplomàtic Manuel Prado i Colón de Carvajal, llavors conegut per haver incorporat la corona real al logotip d’Iberia durant la seva breu presidència de la companyia, i per ser un dels millors amics del rei. Prado es va comprometre a portar Eurodisney a Tarragona, però finalment, Mike Eisner, conseller delegat de Disney, va decidir emplaçar-la en la qual havia concebut des del principi com la seva millor ubicació: París.

Pujol va recórrer llavors a l’home de moda, el financer Javier de la Rosa que, associat amb Prado i el propi Prenafeta, va acabar per enfonsar del tot el projecte. De la Rosa, Prado i Prenafeta van acabar tots a la presó per corrupció.

La corrupció de De la Rosa amb els diners públics i la marxa dels seus negocis van provocar un nou daltabaix en el projecte. La Caixa va acudir al rescat de Pujol i al mes de maig l’accionariat de Grand Península –la promotora real del parc, propietat fins llavors de Grand Tibidabo– passava a estar controlada en un 33% per l’entitat que llavors presidia Josep Vilarasau, mentre que el grup britànic Pearson en tenia el 40%, un 7% era per a Fecsa –gràcies als bons oficis del conseller Antoni Subirà– i el 20% restant encara per a Anheuser-Busch. L’operació va ser dissenyada per la Generalitat i negociada pel llavors conseller d’Economia, Macià Alavedra. Al mes de juny de 1994, el parc temàtic ja va assolir el seu nom definitiu: Port Aventura.

Artur Mas i Eurovegas

L’anunci del magnat nord-americà del joc Sheldon Adelson d’instal·lar la seva versió europea de Las Vegas a l’estat espanyol (Madrid o Barcelona) va provocar un encès debat. La majoria dels partidaris se situaven en la dreta econòmica i defensaven que una inversió de 6.000 milions de dòlars, que acabaria creant (segons deien) prop de 30.000 llocs de treball, justificava cedir a les pretensions d’Adelson de que la llei no s’apliqués en el seu complex: no aplicació de la llei antitabac, exempcions d’impostos i bonificacions de la Seguretat Social per la contractació de treballadors.

Però el projecte d’Adelson també tenia molts detractors. Entre l’esquerra, pel fet que es cedís a les seves pretensions de rebre un tracte especial, de constituir el que ja han denominat un paradís fiscal en territori espanyol. Els que, des dels mateixos sectors, es mostraven indignats pel fet que les administracions fossin còmplices d’un projecte que fomenta patologies com la ludopatia i atreu a organitzacions criminals dedicades a explotar la prostitució. Però també hi ha empresaris indignats que han seguit invertint malgrat la crisi i han aguantat el tipus malgrat totes les dificultats complint la més estricta legalitat i pagant tot el que se’ls exigeix.

Finalment, Adelson va rebutjar l’oferta de la Generalitat d’Artur Mas i va decidir implantar el projecte a Madrid.

El Pla B d’Artur Mas

Artur Mas va voler passar el mal tràngol de que Adelson no implantés Eurovegas a Barcelona anunciant el projecte de Barcelona World a la costa daurada. Això sí, a través d’un empresari tan “fiable” com era Adelson, en aquest cas Enrique Bañuelos. No sabem si això acabarà com el cas “De la Rosa”, o sí serà La caixa qui hagi de posar diners públics per salvar el macro-projecte, però sabem que som sempre hi ha quelcom fosc darrere de Barcelona World.

Turisme que es vol atraure amb Barcelona World

El projecte de Barcelona World segueix perpetuant el model de turisme massificat atret per l’oci nocturn, el joc i les platges artificials. Un cop més no es té en compte el turisme de qualitat o les activitats econòmiques que reverteixen sobre el territori en forma de respecte pels valors naturals, culturals, agraris i identitaris de la comarca.

5. Els 40.000 llocs de treball i la precarietat laboral

No és el primer cop que sentim que es fan projectes o reformes que reduiran l’atur i crearan milers de llocs de treball.

Fa poc, el govern espanyol del PP, aprovava una reforma laboral que tenia com objectiu reduir l’atur. Uns dies més tard de l’aprovació de la reforma vam veure que les empreses l’aprofitaven (amb l’excusa de futures pèrdues econòmiques) per incrementar els acomiadaments i els ERO’s. Actualment, l’atur segueix augmentant a l’estat espanyol mostrant la ineficàcia de la reforma laboral.

Amb el projecte Eurovegas es prometien 260.000 llocs de treball, llocs que no s’han especificat ni concretat. El que sí que es va concretar era que es flexibilitzarien els convenis laborals i els horaris, és a dir, creant llocs de treball en règim de semi-esclavitut.

El projecte Barcelona World promet crear 20.000 llocs de treball directes i 20.000 més indirectes. Tampoc s’especifica com ni en quines condicions laborals, però aquestes no diferiran molt de les d’Eurovegas, és a dir, en condicions de precarietat laboral màximes.

Mitjançant ATUREM BCN WORLD!: Document base de l’assemblea de rebuig a Bcn World.

Comments
One Response to “Document base de l’assemblea de rebuig a Bcn World”
  1. arpella escrigué:

    Reblogged this on Delta Viu.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: