Llepafils?

Llepafils? « unmonaguanyar.

24 de febrer de 2012

El portaveu del Govern de la Generalitat, Sr.Francesc Homs, en relació a la possible instal·lació d’un complex de casinos i activitats annexes en terres catalanes, ens renya dient-nos que no podem permetre’ns ser llepafils en l’actual context de crisi. També ens diu que, per valorar el projecte de l’Eurovegas hem de valorar què hi guanyem i què cedim, i que no podem estar instal·lats en la cultura del no, sense proposar cap alternativa.

Em proposo doncs respondre a les angoixes del Sr.Homs en la forma més sintètica possible, analitzant els pros i contres del projecte que l’inversor Sheldon Aldelstone impulsa.

Els propagandistes del projecte, que s’han posat en marxa a una velocitat digna d’elogi, en destaquen els efectes positius per a la dinamització econòmica i la creació d’ocupació, i donen xifres desorbitades quan parlen dels llocs de treball que el projecte pot generar. Aquest és un argument a tenir en compte en temps de crisi, i especialment tenint en compte l’atur existent.

Descomptat l’anterior, que esdevé la principal i, goso dir, pràcticament la única raó per la qual es pot prendre en consideració el projecte, vegem què se’ns demana que cedim. El Sr.Adelson, que recentment s’ha reunit amb el President de la Generalitat, Sr.Artur Mas, pretén quelcom més que l’establiment d’una zona franca on instal·lar els seus negocis. Una zona franca pot suposar la no aplicació d’aranzels a les mercaderies que s’hi produeixen o que hi transiten, i fins i tot certes facilitats per instal·lar-hi empreses. El que Adelson pretén és crear una autèntica ciutat sense llei. El que demana és que a Eurovegas no s’hi apliqui la normativa laboral espanyola (ni tan sols el que en queda després de la reforma laboral salvatge que ha aprovat el PP), cosa que inclou la normativa sobre prevenció de riscos laborals. Que no s’hi apliqui tampoc la normativa sobre estrangeria, ni la d’horaris comercials, ni del tabac. Que els menors d’edat puguin entrar als casinos sense restriccions. Demana també no pagar quotes a la Seguretat social durant deu anys, no pagar IBI, ni IAE, ni l’impost sobre el joc que la Generalitat cobra als casinos, i una llarga llista d’altres exempcions i avantatges.

Què suposa això? D’entrada, deixar en paper mullat la Constitució de 1978 i constituir una exceptio legis impensable. Pels treballadors que hipotèticament contractés Eurovegas, suposa la negació absoluta de drets, quedar absolutament a mercè de l’empresari en tota situació, una precarietat absoluta pel que fa a retribucions, i evidents riscos per la salut pel no compliment de la normativa de prevenció de riscos, ni d’horaris comercials, ni cap altra. Des del punt de vista laboral, si a alguna cosa recorda la idea del Sr.Adelson és a les maquiles, espais on milions de treballadors i treballadores d’arreu del planeta són explotats i explotades per salaris molt baixos i en condicions penoses. De fet, hauria de fer-nos pujar la mosca al nas el fet que Adelson també reclami que no s’apliqui la Llei d’estrangeria a Eurovegas. Per què demana això? Potser és per a poder explotar mà d’obra estrangera que no tingui permís per residir o treballar fora de la seva ciutat sense llei? Els llocs de treball promesos, per tant, fan una ferum de semi-esclavatge i precarietat que empudega el conjunt del projecte, i situar un enclau d’aquest tipus enmig de Catalunya seria un cas de dumping social de manual, pressionant a la baixa la resta de salaris i condicions laborals de l’entorn.

Pel petit comerç, la competència de macro establiments que no compleixen la normativa d’horaris comercials ni cap altra obligació fiscal o amb la Tresoreria general de la Seguretat Social pot suposar una competència deslleial molt perillosa. A més, si els casinos i altres negocis d’Eurovegas no tributen o ho fan només simbòlicament, la seva contribució a la creació de riquesa és entre nul·la i escassa, limitant-se a escurar la butxaca dels incauts (no hi ha res més regressiu, pel que fa al repartiment de la riquesa, que un casino), i amassar una fortuna per al Sr. Adelson.

Cal també tenir en compte els efectes que la instal·lació d’un model de negoci com aquest té. Com està més que estudiat en els casos de Las Vegas i d’Atlantic City, una ciutat sense llei com la que pretén Adelson són un focus d’atracció per al crim organitzat, el blanqueig de capitals, les xarxes que es lucren amb la prostitució, i el tràfic il·legal de drogues. A més, models de negoci com el que se’ns proposa són proclius a generar una bombolla especulativa amb els terrenys del lloc designat per a la seva ubicació, i també amb els propers, i també són proclius a afavorir la corrupció.

No volem el model de ciutat que dibuixa Eurovegas, ni el model de turisme que comporta, i sí que tenim alternatives, que passen per invertir en clústers d’indústries del coneixement, una reindustrialització amb indústria lleugera i no contaminant, en combinació amb la recerca i el desenvolupament. Podem ser punters en energies renovables, en enginyeria, en cultura i comunicació. El model pot ser el 22@ i altres iniciatives semblants, però el que ens proposa CiU és rebre el Sr.Adelson la mateixa setmana que anuncia que deixa de finançar els campus d’excel·lència de les nostres universitats públiques. Un govern dels millors que retalla en sanitat, educació i serveis socials, que aplaudeix la reforma laboral que anorrea el dret del treball, un govern que no té una política industrial ni una política de creació d’ocupació, un govern que no inverteix, però que ens alliçona i renya perquè ens neguem a transigir amb un projecte com Eurovegas. Era previsible que usessin aquest to, que comença a ser cansat, de renyar als qui dissentim. Però no som ximples, veiem i notem el model de societat cap al que ens volem dur. Ni volem ni ens podem permetre una economia de casino, ni volem ni ens podem permetre viure en una societat de casino.

Hem de valorar Eurovegas per l’impacte que representa a mig i llarg termini, per l’efecte enormement negatiu que amaga sota la cara amable que les pel·lícules nord-americanes han estat transmetent sobre la ciutat situada a l’Estat de Nevada.

Dit tot això, jo no crec que se’ns pugui acusar de llepafils ni de no haver valorat què cedim. Eurovegas, especialment en els termes que pretén el Sr.Adelson, suposa renunciar a l’Estat de Dret, a les conquestes socials dels darrers 150 anys, als drets dels treballadors immigrats, i a que les activitats econòmiques contribueixin a l’esforç comú per sostenir el nostre model social.

Eurovegas és un miratge perillós, una promesa falsa en un moment de desesperació. De fet, és especialment miserable per com es planteja en aquest moment de crisi. Se’ns dóna a triar entre la més absoluta de les precarietats i l’atur, en l’esperança que triarem el mal menor, pensant a curt termini, sense pensar en tot el que pot estar en joc. I la dijuntiva és falsa, hi ha alternatives.

Algunes persones, aquests dies, recordaven la película Bienvenido, Míster Marshall. Ho trobo inadequat. A la pel·lícula, el Sr.Marshall passava de llarg a tota velocitat i els veïns i veïnes quedaven amb un pam de nas. A la nostra història, el Sr.Adelson baixa del cotxe i, sobre la moqueta vermella i sense fer escarafalls, els anuncia que ha vingut a portar-los el crim organitzat, la droga i la inseguretat a la porta de casa, a prostituir les seves filles i a semi-esclavitzar els seus fills. I el veïnat, és clar, se’l mira amb cara estranya.

Ferran Pedret

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: