Eurovegas: el paradís en joc

Posted by arpella on Abril 28, 2012 · 2 comentaris 

Per Jose García. Agró Negre, revista de Depana Nº20 (1/2012)

És preciosa la imatge dels 14 flamencs menjant a l’aigua. Hi ha una parella de joves que és aquí des de juliol i gairebé no s’ha mogut, malgrat la gent camina ben a prop: ells resten allà, a la seva, al costat dels ànecs blancs, les gavines corses i les alenes. Sembla un petit paradís. Un soroll em fa deixar els prismàtics: un tractor que passa darrera meu, conduït per un pagès d’edat avançada. Al seu costat, un jove negre, potser senegalès, i darrere la càrrega de la temporada, les carxofes del Prat de Llobregat, acabades de recollir. I sense ni tan sols dormir al magatzem, ja arribaran al gran centre de distribució alimentària de Barcelona, el Mercabarna. Aquesta eficàcia no és de quilòmetre zero, sinó de metro zero.

La visió des del mig del pont de Mercabarna és, com a mínim, molt especial. Crec que a tota Europa, i potser al món, no hi ha un lloc on s’entrellacin factors econòmics i ambientals tant diversos que cohabiten en harmonia, malgrat la seva aparent disparitat. Potser això sigui la ecodiversitat, un encreuament de polígons industrials, zones naturals, espai agrícola i zones habitades. Tota aquesta amalgama d’aparents antagonismes, és actualment el Baix Llobregat i, més concretament, el seu preuat Delta, on a un centenar de metres de la sortida de la fàbrica pots aturar-te a contemplar flamencs, xarxets…, i fins i tot trobar alguna “escura cananes”, el nom que al Prat donen al becadell sord.

Horror vacui

És possible que l’actual govern de la Generalitat de Catalunya, urbanísticament parlant, pateixi la síndrome aixi anomenada, la de l’horror al buit. Només de tal manera és justificaria aquesta malaltissa afecció a construir tot el que no està encara edificat. També podria ser que, simplement, mai s’hagi cregut el PGM, el PDUSC, el PEIN, ni la Xarxa Natura 2000, o que hagi considerat aquestes figures com a formes de conservar terrenys no edificats per, posteriorment, poder requalificar-les i urbanitzar. Llavors s’entendria la seva intenció de construir un gran complex lúdic i ludòpata, ocupant 800 hectàrees d’una de les més precioses àrees naturals del Baix Llobregat, sota la denominació de ‘Eurovegas’.

El seu emplaçament en aquests terrenys suposaria l’eliminació de gairebé la totalitat del territori previst en el PGM com de Protecció Agrícola, amb tot el que això suposa de ruptura amb l’urbanisme consensuat durant els darrers 30 anys. També suposa la desarticulació del pla especial urbanístic que va donar peu, el 1998, a la creació del Parc Agrari del Baix Llobregat, figura de protecció d’una zona agrària única al món i que preserva una de les terres més fèrtils de la mediterrània.

El delta del Llobregat: el pulmó verd de Barcelona

El delta del Llobregat representa un espai natural reconegut a nivell internacional. Aquesta zona humida formada per vegetació de ribera, llacunes, pinedes, platges, àrees de suport, i que inclou la zona agrícola del “Parc Agrari”, acull espècies d’animals i vegetals amenaçades i en perill d’extinció; a més, representa un espai de descans i alimentació indispensable per a les aus que migren del nord d’Europa cap a l’Àfrica, i viceversa.

Més de 360 espècies diferents d’aus i 22 espècies d’orquídies s’han catalogat dins aquesta zona humida, que per la seva diversitat rep la categoria de GIBA (Àrea Global Important per a les Aus) i és la tercera zona humida més important de Catalunya, despres del delta de l’Ebre i dels aiguamolls de l’Empordà. És un autèntic pulmó verd per a Barcelona i ofereix grans valors paisatgístics pel gaudi de famílies, ciclistes, turistes i fotògrafs.

És zona d’estudi i investigació, tot un museu a l’aire lliure on s’explica a la població escolar de la metròpoli el valor de les zones humides, i on es promou l’educació i el respecte per la mateixa. La funció ecològica d’aquests ecosistemes, els més amenaçats i els més productius del planeta, rau en la seva alta biodiversitat, el paper fonamental que juguen dins el cicle de l’aigua, i la seva tasca en la fixació de CO₂ que frena el cambi climàtic. Malhauradament, la protecció legal dels espais naturals del delta del Llobregat és del tot insuficient.

La demanda de DEPANA

Per aquests motius, DEPANA demana la qualificació immediata de gran part de les zones afectades per l’amenaça dela construccció del complex Eurovegas. Aquesta demanda neix de la revisió de l’IBA (acrònim anglès que significa àrees importants per aus) Nº 140 del Baix Llobregat, feta el 2011. Les IBA són un inventari que elabora SEO/BirdLife al territori espanyol per identificar, sota criteris científics estandarditzats a nivell internacional, les zones amb més valor ornitològic.

Mitjançant informes tècnics i activitats científiques recents, SEO/BirdLife va creure convenient incrementar un 60% de la superfície respecte de l’anterior delimitació de la IBA. Aixó representa que les 950 hectàrees protegides (Reserves Naturals i ZEPA) tan sols cobreixen un 28% de les actuals 3500 hectàrees de la nova delimitació, posant de manifest la insuficiència dels espais protegits per cobrir les necessitats de l’avifauna deltaica i complir amb els objectius de conservació que exigeix la Unió Europea als estats membres.

El tresor de l’avifauna deltaica

S’ha de recordar que l’anterior delimitació de la IBA del delta del Llobregat (de 1992 i revisada el 1998), comptava amb una superfície de 2200 ha. La gran diferència entre la delimitació de les zones protegides i la de les que haurien d’estar protegides, revela la necessitat d’incloure noves àrees, donat que l’avifauna deltaica no troba suficient espai vital als terrenys protegits i en cerca d’altres per hivernar, nidificar, o durant la migració. Entre aquestes àrees destaquen la nova desembocadura del riu on, al 2011, han nidificat 380 gavines corses a l’illa del Molí de Ca l’Arana, la platja de Ca l’Arana, el Parc Agrari, el riu Llobregat entre el Prat i Molins de Rei, el Riu Vell i les Pinedes de Gavà, entre d’altres. Són espais que alberguen espècies d’aus protegides de l’Annex 1 de la Directiva d’Aus com el martinet menut, la polla blava, el cames llargues, la perdiu de mar, el xatrac menut, la gavina corsa, la terrerola, el trobat,etc .

Informes científics pels parlamentaris

Aquest informe ha sigut presentant per DEPANA a les autoritats competents per substanciar la demanda d’adequació de les zones protegides (Reserves Naturals i ZEPA) a les noves necessitats d’aquestes espècies. Basant-se ella, el 22 de novembre de 2011 el grup parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya va presentar una proposta de resolució per iniciar els gestions de l’ampliació de la ZEPA (acrònim castellà que vol dir zona amb protecció especial per als ocells) del delta del Llobregat, i que en aquest moments s’està tramitant al Parlament de Catalunya.

En recolzament a aquesta proposta, DEPANA ha enviat l’informe científic a tots els grups parlamentaris per aportar arguments ornitològics i determinar els àrees i les espècies d’ocells que, en aplicació de les directives europees, han de ser incloses a la ZEPA  del delta del Llobregat. Aixó ha dut DEPANA a mantenir els darrers mesos diverses reunions al parlament amb uns quants membres del grups parlamentaris.

Joc brut

Nomes un possible disseny del nefast “Eurovegues” ha trascendit sobre l’ocupació territorial proposada per a aquest complex del joc, i mostra com, a més d’afectar el Parc Agrari, malmetria zones protegides segons el PDUSC i incloses al PEIN. Aixó es traduiria en la desafectació de zones que posseeixen el màxim grau de protecció ambiental segons els criteris urbanístics que permet la legislació catalana, i en consequència obriria la possibilitat de requalificacions per a objectius privats de qualsevol espai natural protegit a Catalunya. Dit d’altra manera, que ens podem imaginar futures actuacions semblants al Motseny, a Montserrat, a Aigüestortes o als aiguamolls de l’Empordà.

D’europeus a república bananera

Per acabar, citar un altre de les aportacions negatives de l’actual govern de Catalunya: la desclassificació de la superfície catalogada com a ZEPA i inclosa dins la Xarxa Natura 2000, molt més gran que la que es va realitzar per poder construir la tercera pista de l’aeroport, una obra que va haver de ser considerada com d’interès nacional perquè la Comissió Europea permetés la seva descatalogació. Pot ser que el govern català pretengui acudir a la CE amb el plantejament que el joc que es practicarà a Eurovegas és d’interès nacional. Si ho fa, serà a un preu molt alt en valors humans, i col·locarà al país a una major distància dels seus objectius d’europeïtzar-se, acostan-lo a la temuda imatge de república bananera a la qual ens acabarem assemblant.

Agró Negre, revista de Depana 01/2012, on surt aquest article publicat.

Sobre els aiguamolls volen ocells de ferro, altre article d’aquest número, al bloc de SOS Delta.

Arxivat sota Entitats, Natura, Territori